La Comissió d’Agricultura de la Cambra de Diputades i Diputats de Xile ha fet un pas decisiu en aprovar en general, amb 10 vots a favor i 2 en contra, la fusió de tres projectes de llei que busquen regular la situació dels gossos assilvestrats. La proposta, que ha generat un debat intens entre defensors dels animals i el món rural, permetria el control letal d’aquests gossos sota determinades circumstàncies, com la protecció del bestiar o la fauna silvestre.
La votació, que va comptar amb un suport polític transversal, es va produir després d’un llarg debat en què es van confrontar les exigències dels productors ramaders, que denuncien pèrdues milionàries pels atacs de gossades, i els advertiments dels col·lectius animalistes, que consideren la mesura “cruel i ineficaç”. El projecte ara continuarà el tràmit al ple de la Cambra i després passarà al Senat, on s’espera una discussió igualment controvertida.
Una fusió d’iniciatives amb suport transversal
La proposta aprovada fusiona els butlletins 16.962-01, 18.269-01 i 18.400-01, que aborden diferents aspectes del problema. El primer modifica la Llei de Caça per a establir com a deure de l’Estat la protecció de la fauna silvestre. El segon contempla mesures de prevenció i control davant dels atacs de canyes de gossos que ataquen el bestiar, incloent la possibilitat que els propietaris danimals de producció implementin sistemes de captura, prèvia denúncia i presentació de proves. El tercer defineix legalment els gossos assilvestrats com a “animals nocius” i “espècie exòtica invasora”.
Entre els punts més polèmics destaca l’exempció de responsabilitat penal pel delicte de maltractament animal quan s’actuï en defensa pròpia, d’un tercer o del bestiar davant d’un atac actual o imminent. També es modifica l’article 291 bis del Codi Penal per permetre mesures de captura, control o disposició d’aquests animals amb fins de protecció de la salut pública, la seguretat de les persones, la biodiversitat o la propietat privada, sempre que es facin d’acord amb protocols tècnics i sanitaris.
Reaccions en contra i arguments dels defensors
La decisió no ha deixat indiferent ningú. El diputat independent Sebastián Videla, conegut pel seu activisme animalista, va qualificar la jornada com un “dia trist per a tots els animals” i va assegurar que “en comptes de permetre la seva caça, hem de combatre amb força l’abandó i el maltractament animal”. En la mateixa línia, la diputada Sofia González, una de les dues vots en contra, ha assenyalat que és “molt trist com va avançant aquesta lògica de la violència per resoldre conflictes”.
El Col·legi Mèdic Veterinari i diverses universitats també han mostrat el seu rebuig. El veterinari Mario Méndez va criticar que la proposta no té suport tècnic i que no s’hagi consultat els organismes acadèmics. Per la seva banda, els defensors de la mesura argumenten que els gossos assilvestrats representen una amenaça real per a la ramaderia i la biodiversitat, i que a zones rurals com la vall d’Aconcagua ja s’han registrat pèrdues milionàries.
Un problema que no entén de fronteres
La problemàtica dels gossos assilvestrats no és exclusiva de Xile. A Espanya, per exemple, el Parc Nacional de Doñana ha estat escenari d’atacs a cérvols per part de gossades, com demostra un vídeo difós per la Federació Andalusa de Caça. La Llei de Benestar Animal espanyola també ha estat criticada per dificultar les actuacions de control. A tots dos països, l’abandonament i la tinença irresponsable són a l’origen del problema, però les solucions legislatives difereixen.
Mentre el projecte xilè avança cap a la seva aprovació, les organitzacions animalistes ja preparen una campanya en contra. Consideren que la caça no resol el problema de fons i que calen polítiques d’esterilització, educació i control de la tinença. El debat, lluny de tancar-se, promet intensificar-se els propers mesos.
Amb aquesta votació, Xile se situa a l’avantguarda d’una mesura controvertida que altres països observen amb atenció. L’equilibri entre la protecció de la fauna i el benestar animal continua sent un desafiament sense resposta fàcil.