El Congrés xilè ha posat sobre la taula un debat que fa temps que ronda a la societat: és admissible usar descàrregues elèctriques per educar un gos? Un grup de parlamentaris, encapçalat pel diputat Jaime Bassa (Frente Amplio), ha registrat una iniciativa batejada com a ‘Llei Corso’, que persegueix ni més ni menys que prohibir de manera contundent els collarets elèctrics a tot el territori nacional. No només es tractaria de vetar-ne l’ús, sinó també la fabricació, importació, distribució, comercialització i fins i tot la publicitat, amb un règim de sancions econòmiques per a qui se salti la norma.
La proposta arriba en un moment delicat, just després que la Cambra de Diputats aprovés la prohibició de les carreres de llebrers, un altre gest cap a una legislació més protectora amb els animals. El text presentat per Bassa i els seus companys busca modificar la Llei N°21.020 de Tinença Responsable de Mascotes i Animals de Companyia, incorporant un article 11 bis que deixi ben clar que cap dispositiu que administri descàrregues elèctriques, sigui quin sigui el mecanisme d’activació, es pot fer servir amb gossos o altres animals de companyia.
Multes progressives i sancions clares
Un dels punts que més ha cridat latenció és el sistema de multes que contempla el projecte. Qui faci servir un d’aquests collarets amb la seva mascota s’exposa a una sanció d’entre 5 i 20 UTM, mentre que aquells que es dediquin a fabricar-los, importar-los, distribuir-los o anunciar-los s’hauran de gratar la butxaca amb multes que van de 20 a 40 UTM. La gravetat augmenta si aquests dispositius es fan servir en l’àmbit professional de l’ensinistrament, un detall que no ha passat desapercebut per als col·lectius d’educadors canins.
El mateix Bassa ha estat molt clar en explicar els motius: “Hem presentat un projecte de llei per prohibir i sancionar l’ús de collarets elèctrics, tant a l’àmbit privat com, especialment, la seva comercialització”. I afegeix un argument que resumeix l’esperit de la iniciativa: “Els animals no són coses, no són mobles respecte als quals simplement hi hagi propietat”. Una declaració que ha ressonat amb força entre els defensors dels drets dels animals, que fa anys que denuncien els efectes nocius d’aquests dispositius.
El cas que ha remogut consciències
La presentació de la ‘Ley Corso’ no sorgeix del no-res. Ha estat, en part, la reacció a un episodi que ha capgirat el país: el cas de la influencer Josefa Sáez, que va maltractar el seu gos donant-li wasabi i després va fer servir un dispositiu electrònic amb ell. Les imatges van córrer com la pólvora per les xarxes socials i van encendre totes les alarmes sobre una pràctica que, encara que molts consideraven residual, sembla estar més estesa del que es pensava.
Aquest tipus de situacions han posat de manifest que l‟ús de collarets elèctrics no és un fenomen aïllat i que les seves conseqüències van molt més enllà d‟un simple ensurt per al‟animal. Diversos estudis i experts en comportament animal coincideixen que aquestes eines generen dolor, por i estrès en els animals, a més de poder provocar problemes de conducta a mitjà termini. No és estrany, per tant, que la iniciativa hagi rebut el suport de diversos sectors polítics i socials.
Veus a favor de la prohibició
La diputada Irací Hasseler (Partit Comunista) ha estat una de les veus més fermes a favor de la mesura. “Estem parlant d´una societat que ha avançat i una legislació també en la protecció animal”, ha assenyalat, deixant clar que l’ús de collarets electrònics “afecta greument els animals” i que no es pot permetre a un país modern. Hasseler ha assegurat que treballaran sense parar perquè la proposta es converteixi en llei.
Per la seva banda, el diputat José Antonio Rivas (Partit Socialista) ha volgut subratllar que “no cal aplicar violència ni maltractar un animal per habituar-lo”. Rivas ha defensat que hi ha altres formes d’educació canina basades en el reforç positiu i la confiança, i ha insistit que la relació entre humans i animals ha de basar-se en el respecte mutu, no en la por, evitant qualsevol mètode sobre com castigar un gos de manera agressiva.
Un pas cap a l’harmonia amb Europa
Si la ‘Ley Corso’ tira endavant, Xile se sumaria a un club cada cop més ampli de països que han dit no a aquests dispositius. Gal·les, Alemanya, França i Espanya ja han prohibit o restringit severament l’ús de collarets elèctrics per a l’ensinistrament animal. En el cas espanyol, per exemple, l’ús d’aquests dispositius està vetat a diverses comunitats autònomes i hi ha un debat obert sobre la seva prohibició a nivell estatal.
La iniciativa xilena no només busca castigar els que usen aquests collarets, sinó que pretén enviar un missatge clar a la societat: el maltractament animal, en qualsevol de les seves formes, no hi té cabuda. La supervisió del compliment d’aquesta normativa correspondria a l’autoritat sanitària ia les municipalitats, que haurien d’estar atentes perquè no es colin aquests articles per altres vies, com ara la venda en línia o el contraban.
La tramitació d’aquesta llei serà sens dubte un procés llarg i ple de matisos. Però la veritat és que el debat ja és sobre la taula i, per una vegada, els animals de companyia tenen qui els defensi al Congrés. Mentrestant, els ensinistradors professionals i les associacions animalistes seguiran molt de prop cada pas que es faci al Parlament, conscients que aquesta batalla transcendeix el que és purament legislatiu i apel·la a la consciència col·lectiva d’un país que sembla decidit a canviar la seva relació amb els animals.
