¿ són els càlculs urinaris en gossos?
Els càlculs urinaris en gossos, també coneguts com urolits o pedres, són acumulacions sòlides de minerals que es formen al tracte urinari (principalment a la bufeta, però també poden presentar-se als ronyons, urèters o uretra). Aquests cristalls microscòpics, si no s'expulsen a temps, poden créixer i agrupar-se perjudicant la salut de la mascota, provocant des de molèsties lleus fins a quadres potencialment letals a causa de obstruccions o infeccions.
Causes i factors de risc de les pedres al tracte urinari
Són diverses les raons per les quals es poden formar càlculs urinaris als gossos. Entre les principals causes destaquen:
- Predisposició genètica: Hi ha races més propenses a desenvolupar pedres, com els dàlmates, schnauzer, bulldog, colomí maltès, lhasa apso, colomí frisé, yorkshire terrier, pinscher miniatura, cocker spaniel, pomerania i caniche.
- Alteracions a la dieta: Una alimentació amb excés de minerals com a calci, magnesi, fòsfor, sodi o purines, especialment a través de pinsos de baixa qualitat, incrementa el risc.
- Infeccions bacterianes: Les infeccions urinàries recurrents poden modificar el pH urinari, afavorint la precipitació de diferents minerals.
- Alteracions al pH de l'orina: Certes pedres apareixen en orines àcides, altres en orines alcalines. El pH es pot veure influït per la dieta, infeccions o malalties subjacents.
- Baixa ingesta d'aigua: Els gossos que beguin i orinen poc concentren més els minerals, elevant el risc de cristal·lització.
- Factors hormonals i d'edat: El sexe (els mascles tenen més risc d'obstrucció), l'edat i les condicions hormonals també hi influeixen.
- Estrès i altres patologies: L'estrès, l'obesitat o malalties hepàtiques o renals poden contribuir al desenvolupament.
On es poden formar els càlculs urinaris?
Encara que la majoria de les pedres es localitzen a la bufeta, també poden aparèixer a:
- Ronyons: En aquests casos s'anomenen nefròlits i poden comprometre greument la funció renal.
- Urèters: Conductes que porten l'orina des dels ronyons a la bufeta; la seva obstrucció és molt perillosa i pot requerir cirurgia urgent.
- Uretra: Especialment en mascles, es pot produir una obstrucció total amb risc vital immediat.
Tipus de càlculs urinaris en gossos
No tots els càlculs estan formats pels mateixos materials. Conéixer el tipus és essencial per orientar el tractament i la prevenció.
- Estruvita: Formats per magnesi, amoni i fosfat. Són els més freqüents i solen estar associats a infeccions urinàries i orina alcalina. Molts poden dissoldre's amb dieta especial i antibiòtics.
- Oxalat de calci: Més habituals en certes races (schnauzer miniatura, terriers, caniches, shih-tzu), es presenten en orines àcides. No responen a la dieta dissolvent, per la qual cosa solen requerir cirurgia.
- Urat: Comuns en dàlmates, bulldogs i gossos amb malalties hepàtiques. Es formen en orines àcides i solen estar associats a una anomalia genètica al metabolisme de la urea.
- Cistina: Poc freqüents, observats a terranova, bulldog anglès, pagès i mascles no castrats. Apareixen en gossos amb problemes a la reabsorció renal d'aquest aminoàcid.
- Altres tipus: Hi ha càlculs de silicat, xantina i fosfat càlcic, encara que són rars.
Símptomes de càlculs urinaris en gossos
La simptomatologia pot ser molt variable; alguns gossos no mostren símptomes fins que l'obstrucció o el mal és significatiu. Els més habituals són:
- Dificultat per orinar: El gos acudeix moltes vegades a orinar i expulsa petites quantitats d'orina o cap.
- Dolor en orinar: Es pot observar gemecs o incomoditat en intentar-ho.
- Presència de sang a l'orina (hematúria): Un signe molt freqüent i cridaner.
- Orina tèrbola, fosca o amb mala olor.
- Llit excessiu de la zona genital: Per irritació i molèsties.
- Pèrdua de gana, vòmits, letargia o dolor abdominal: Indiquen problemes més avançats o intoxicació per retenció de toxines.
- En casos greus: Pèrdua total de la capacitat d'orinar, abdomen inflat i dolorós, o fins i tot col·lapse. Aquest és un quadre d'urgència que cal atendre immediatament.
Els mascles tenen una uretra més llarga i estreta, de manera que l'obstrucció és més freqüent i perillosa en ells. Qualsevol símptoma urinari en un mascle s'ha de considerar una urgència potencial.
Diagnòstic dels càlculs urinaris en gossos
El diagnòstic precoç és fonamental per evitar complicacions. El veterinari realitzarà:
- Examen físic: Palpació de l'abdomen per detectar bufeta distesa o adolorida.
- Anàlisi d'orina: Permet veure vidres, presència de sang, bacteris i valorar-ne el pH.
- Proves d'imatge: Radiografia (detecta la majoria de càlculs, excepte urat i cistina) i ecografia (permet veure tots els tipus, fins i tot els més petits).
- Cultiu bacterià: Si se sospita infecció urinària.
- Analítica sanguínia: Per valorar la funció renal o la presència d'infeccions sistèmiques.
Tractament dels càlculs urinaris en gossos
El tractament depèn de la mida, tipus i localització del càlcul, així com de l'estat general del gos:
- Dieta especial: Molts càlculs d'estruvita es poden dissoldre amb pinsos especials que modifiquen el pH i redueixen la concentració de determinats minerals.
- Antibiòtics: Si hi ha infecció bacteriana associada.
- Medicaments acidificants o alcalinitzants: Adaptats al tipus de càlcul.
- Intervenció veterinària urgent: Si hi ha obstrucció, es pot requerir sondatge amb catèter, rentats, o cirurgia immediata per evacuar les pedres i evitar insuficiència renal aguda.
- Cirurgia (cistotomia o uretrotomia): Per a càlculs que no es dissolen o que són a llocs on dificulten la micció i no es poden expulsar d'una altra manera.
- Procediments avançats: Com litotròpsia extracorpòria, nefrolitotomia endoscòpica o col·locació de stent en casos de nefròlits o càlculs ureterals complicats, quan estan disponibles.
- Seguiment postoperatori i dieta de manteniment: És fonamental per evitar recurrències, sobretot en gossos genèticament predisposats.
Només alguns tipus de càlculs es poden dissoldre amb la dieta (principalment els d'estruvita i de vegades els d'urat o cistina), mentre que d'altres com els d'oxalat de calci solen requerir cirurgia.
Prevenció de la formació de càlculs urinaris en gossos
La prevenció és clau per evitar recaigudes, especialment en gossos amb predisposició genètica. Entre les recomanacions més efectives:
- Oferir sempre aigua fresca i neta: Afavorir la hidratació ajuda a diluir l'orina ia arrossegar els vidres fora del cos. Consulta més sobre salut urinària a gossos.
- Alimentació adequada: Triar pinsos de qualitat, evitar dietes riques en minerals i seguir les indicacions del veterinari si es requereix una dieta especial per a problemes urinaris.
- Fomentar la micció freqüent: Passejar diverses vegades al dia per evitar l'estancament de l'orina a la bufeta.
- Evitar el sobrepès i l'estrès: Tots dos factors contribueixen al desenvolupament de problemes urinaris.
- Control veterinari regular: Revisions periòdiques i anàlisi d'orina per detectar-hi possibles recurrències o infeccions.
- En certs casos, suplementació: Sota control veterinari, suplements com Omega-3 (antioxidant i antiinflamatori), extracte de nabius (especial per a càlculs d'estruvita) o N-acetil-glucosamina per protegir la mucosa vesical poden ajudar.
- Control del pH urinari: Adapteu la dieta per mantenir un pH adequat segons el tipus de càlcul, sempre amb assessorament professional.
Què fer si sospites que el teu gos té càlculs urinaris?
Davant de qualsevol símptoma urinari (dificultat per orinar, sang, dolor o canvis en el comportament), acudeix al veterinari immediatament. L'atenció primerenca és fonamental per evitar complicacions greus com l'obstrucció, la insuficiència renal aguda o les infeccions sistèmiques.
En situacions d'urgència, com la impossibilitat total d'orinar, apatia, abdomen inflat i dolorós, vòmits o col·lapse, no demoris ni intentis tractar-lo a casa.
Preguntes freqüents sobre càlculs urinaris en gossos
- Poden tornar a sortir càlculs després del tractament? Sí, les recaigudes no són rares. Per això, el seguiment i la prevenció a llarg termini són fonamentals.
- Es pot prevenir només amb dieta? La dieta ajuda molt, però alguns gossos requereixen altres controls i medicació segons el cas.
- ¿ Els gossos petits tenen més risc? Certes races petites estan més predisposades, però qualsevol gos els pot desenvolupar.
- Es poden fer servir remeis naturals? Alguns suplements poden donar suport al tractament, però mai no substitueixen la intervenció veterinària professional i personalitzada.
Tenir cura de la salut urinària dels gossos és un procés continu que implica triar una bona alimentació, fomentar el consum d'aigua, evitar factors de risc i fer controls veterinaris de manera periòdica. Davant de qualsevol símptoma, la visita al professional és l'única via per obtenir un diagnòstic i tractament segur i eficaç, i així protegir la qualitat de vida i el benestar de la teva mascota.
