El càncer hepàtic en gossos és una malaltia greu que afecta un dels òrgans més importants del cos: el fetge. Es caracteritza pel creixement anormal de cèl·lules en aquest òrgan, cosa que en compromet el funcionament adequat. El fetge té funcions vitals, com ara la transformació de nutrients, la desintoxicació de la sang i la regulació del metabolisme. Per això qualsevol alteració pot tenir conseqüències severes en la salut de la nostra mascota.
Aquest tipus de càncer pot ser primari o metastàtic. El primer s'origina al fetge, mentre que el segon prové d'un altre tumor que ha fet metàstasi en aquest òrgan.
Tipus de càncer hepàtic en gossos
Existeixen diferents tipus de càncer de fetge en gossos, cadascun amb particularitats específiques quant al seu origen, desenvolupament i tractament. A continuació, expliquem els més comuns:
- Càncer primari: Aquest és menys freqüent i afecta sobretot gossos d'edat avançada. És un creixement anormal a les cèl·lules del fetge, sent en la majoria dels casos de caràcter maligne.
- Càncer metastàtic: Un dels més comuns. S'origina en altres parts del cos i es propaga al fetge, afectant també el sistema biliar.
- Carcinoma hepatocel·lular: És el tipus més comú de càncer primari en gossos. Generalment és massiu, comprometent grans porcions del fetge.
- Carcinoma biliar: Afecta principalment els conductes biliars del fetge i té un comportament agressiu, amb alta probabilitat de metàstasi.
- Neoplàsies mesenquimals: Abarquen tumors originats a les cèl·lules del teixit connectiu del fetge, com hemangiosarcomes i fibrosarcomes, que solen ser metastàsics.
Tots aquests tipus de càncer tenen característiques particulars, però comparteixen símptomes comuns, que discutirem més endavant.
Quines són les causes?
Encara que sovint no es coneix amb exactitud la causa darrere del càncer hepàtic en gossos, hi ha diversos factors de risc. Cap garanteix que el gos desenvoluparà la malaltia, però sí que eleven la probabilitat d'ocurrència.
- edat avançada: Encara que el càncer es pot presentar en gossos joves, és més comú en els que superen els 10 anys. Això és degut en part a l'acumulació de mutacions a les cèl·lules hepàtiques amb el pas del temps.
- genètica: Algunes races són més propenses a desenvolupar certs tipus de tumors hepàtics. Races com Golden Retriever, Pastor Alemany i Boxers mostren més predisposició.
- Exposició a toxines: Els productes químics, pesticides, plantes tòxiques i altres substàncies poden danyar el fetge. Una exposició perllongada o excessiva pot desencadenar mutacions que afavoreixen el desenvolupament del càncer.
- Malalties prèvies: Les infeccions virals o bacterianes que afecten el fetge, així com la insuficiència hepàtica i trastorns immunitaris, poden ser factors desencadenants.
- Medi ambient: Factors mediambientals com una dieta pobra en nutrients, contaminació i mals hàbits alimentaris també poden contribuir al desenvolupament de tumors hepàtics.
És important recordar que un diagnòstic d'hora augmenta les possibilitats d'èxit en el tractament, per tant, estar atents als símptomes és fonamental.
Quins són els símptomes?
El fetge és un òrgan que pot suportar danys considerables sense mostrar símptomes evidents. Malauradament, això vol dir que el càncer hepàtic sovint es diagnostica en etapes avançades. No obstant això, els símptomes més comuns inclouen:
- Pèrdua de gana o canvis en el patró alimentari.
- vòmits recurrents.
- Pèrdua de pes sobtada.
- inapetència o manca dinterès en el menjar.
- dificultats respiratòries.
- letargia generalitzat o debilitat.
- inflor abdominal degut a l'acumulació de líquids (ascitis).
- icterícia, és a dir, to groguenc a la pell, ulls i genives, causat per l'acumulació de bilirubina derivada de la descomposició de glòbuls vermells.
- convulsions en gossos que ja han desenvolupat encefalopatia hepàtica.
- Femtes de color pàl·lid o amb sang.
Els símptomes poden no aparèixer immediatament o ser tan lleus que passin desapercebuts. Si el teu gos presenta algun d'aquests símptomes, és fonamental acudir al veterinari com més aviat millor per a una avaluació.
Diagnòstic del càncer hepàtic en gossos
El diagnòstic precís del càncer de fetge és un procés que inclou diverses proves per confirmar l'estat del fetge i avaluar-ne l'extensió. Comunament es realitzen:
- Anàlisi de sang: Ajuden a identificar anomalies en els nivells d'enzims hepàtics i bilirubina. A més, permeten examinar la funció hepàtica general.
- Ecografies i radiografies: Aquestes proves d'imatge permeten visualitzar els tumors, la seva mida i extensió dins del fetge, així com en altres òrgans propers.
- Biòpsia hepàtica: Consisteix a prendre una mostra de teixit del fetge per al seu estudi al microscopi. Aquest és el mètode més eficaç per determinar si un tumor és benigne o maligne.
- Tomografia computaritzada (TC) o Ressonància magnètica (RM): Aquests estudis permeten obtenir imatges més detallades i precises per avaluar l'extensió del tumor i planificar una possible cirurgia.
Un diagnòstic primerenc millora significativament les opcions de tractament, per la qual cosa és crucial acudir al veterinari si s'observa qualsevol símptoma inusual al gos.
Com es tracta el càncer de fetge en gossos?
El tractament del càncer hepàtic en gossos varia segons la localització i el tipus de tumor, així com l'edat i la condició general de l'animal. Les opcions més comunes inclouen:
- cirurgia: En casos de tumors primaris o del tipus massiu, l'opció més efectiva és extirpar el lòbul hepàtic afectat. El fetge té una alta capacitat regenerativa, podent funcionar correctament amb tan sols un 25% de la seva mida original. Després de la cirurgia, la recuperació sol ser favorable en casos de tumors benignes.
- quimioteràpia: Utilitzada principalment en tumors metastàsics o quan no és possible realitzar una cirurgia. No tots els tumors responen igual a la quimioteràpia, per això és essencial un diagnòstic especialitzat per determinar la millor opció.
- radioteràpia: En alguns casos, s'utilitza per reduir la mida del tumor i alleujar el dolor. Aquest tractament és menys comú en gossos a causa dels efectes secundaris que pot causar.
- Cures pal·liatives: Si el tumor està molt avançat o no es pot tractar adequadament, el veterinari pot recomanar cures pal·liatives per millorar la qualitat de vida del gos i alleujar els símptomes més greus.
L'esperança de vida d'un gos amb càncer hepàtic depèn del tipus de tumor i la detecció primerenca. En tumors malignes inoperables, el pronòstic és menys favorable, amb una expectativa de vida al voltant d'un any. Tot i això, en casos de tumors benignes o tractats a temps, el gos pot viure diversos anys després del diagnòstic.
Es pot prevenir?
Si bé no hi ha una manera infal·lible de prevenir el càncer hepàtic en gossos, una sèrie de mesures poden ajudar a reduir el risc oa detectar possibles problemes de forma primerenca:
- Controls veterinaris regulars: Les revisions periòdiques permeten detectar qualsevol anomalia a l'estat de salut del teu gos. Les proves de sang poden donar primers signes d'irregularitats hepàtiques.
- Alimentació saludable: Proporcionar una dieta balancejada i evitar aliments amb químics o conservants en excés afavoreix la salut del fetge.
- Evitar l'exposició a toxines: Protegeix el teu gos de productes químics, pesticides, insecticides o plantes que puguin ser tòxiques.
- Vacunes i prevenció de malalties: Algunes infeccions virals, com l'hepatitis infecciosa canina, poden afectar greument el fetge.
El càncer hepàtic en gossos és una malaltia complexa que pot afectar greument la salut i el benestar de les nostres mascotes. Tot i això, amb la detecció primerenca i el tractament adequat, es pot millorar considerablement la qualitat de vida dels gossos que la pateixen. És important mantenir revisions regulars amb el veterinari i estar atents a qualsevol signe de comportament anòmal a les nostres mascotes. Així, podrem actuar de manera ràpida per oferir-vos les millors cures.