Com cuidar un gos amb al·lèrgia: guia completa de prevenció i cures diàries

  • Identificar el tipus d'al·lèrgia (ambiental, alimentària, puces o altres) és clau per poder evitar al màxim el contacte amb l'al·lergen.
  • Els pilars de la cura són una bona higiene de la llar, banys amb xampús específics, desparasitació regular i control de les passejades.
  • La dieta ha d'estar supervisada pel veterinari, fent servir pinsos d'alta qualitat, dietes d'eliminació o proteïnes hidrolitzades quan sigui necessari.
  • L'al·lèrgia és crònica, però amb tractament veterinari individualitzat i cures constants el gos pot tenir una qualitat de vida excel·lent.

Gos amb al·lèrgia i cures bàsiques

Els nostres amics canins també poden, lamentablement, tenir al·lèrgies. Els bulldogs són els més propensos a patir-les, encara que en realitat qualsevol gos les pot tenir, per la qual cosa convé observar el nostre amic per detectar qualsevol possible símptoma. Aquestes reaccions del sistema immunitari solen afectar sobretot la pell, a les orelles, Als ulls, al aparell digestiu i, en els casos més greus, al sistema respiratori.

Si al teu amic li han diagnosticat aquest problema, a continuació t’explicarem com tenir cura d’un gos amb al·lèrgia: quins tipus d’al·lèrgies existeixen, quins són els seus símptomes, com es diagnostiquen i quins tractaments i cures diàries poden millorar al màxim la qualitat de vida.

Anticipau el problema

Tipus d'al·lèrgia en gossos

És el més important. Quan saps què és el que li causa la reacció al·lèrgica al teu amic, has de mantenir-lo allunyat de l’al·lergen tant com puguis. En medicina veterinària es considera que, sempre que sigui possible, evitar el contacte amb allò que provoca la reacció és la mesura més eficaç. Tot i que hi ha gossos que pateixen diverses al·lèrgies alhora, convé conèixer les més habituals per poder anticipar-se i actuar aviat davant dels primers signes.

Al·lèrgia a la picada de puces

En l’al·lèrgia a la saliva de la puça n’hi ha prou amb una sola picada per desencadenar un picor molt intens, sobretot a la zona lumbar, base de la cua, potes del darrere i abdomen. Molts gossos acaben amb crostes, pèrdua de pèl i infeccions secundàries per gratar-se contínuament.

El control passa per fer servir antiparasitaris regulars que eliminin puces i paparres: pipetes, collarets, esprais o comprimits orals segons indiqui el veterinari. És important tractar també a totes les mascotes de la casa i netejar a fons l’entorn (llits, sofàs, catifes) per reduir ous i larves i tallar així el cicle de reinfestació.

Al·lèrgia ambiental o atòpia

L’atòpia és una al·lèrgia a substàncies ambientals com pòl·lens, herbes, àcars de la pols o floridures. Sol aparèixer en gossos joves i es manifesta amb picor a potes, panxa, aixelles, anglès, cara i orelles. Algunes races, com el bulldog, el pastor alemany, el pagès o el golden, mostren una especial predisposició, encara que qualsevol gos pot desenvolupar-la.

En aquests casos convé evitar l’exposició quan sigui possible (no passejar per zones amb molt de pol·len a les hores de màxima concentració) i portar sempre els medicaments prescrits pel veterinari per alleujar símptomes aguts com esternuts, tos, llagrimeig, envermelliment o pruïja. També és recomanable planificar les passejades en horaris i llocs que minimitzin l’exposició a l’al·lergen.

al·lèrgia alimentària

L’al·lèrgia alimentària apareix quan el sistema immunitari del gos reacciona davant de certes proteïnes de la dieta (carn de boví, pollastre, lactis, ou, blat, etc.). Els signes freqüents són el picor persistent, otitis de repetició, problemes a les potes i, sovint, símptomes digestius com vòmits o diarrees, gasos i excrements toves.

El primer pas sol ser fer-ne una dieta d’eliminació durant diverses setmanes amb una única font de proteïna i hidrats de carboni que el gos no hagi menjat abans. Si els símptomes milloren, es reintrodueixen els aliments de manera controlada per identificar el culpable. En molts casos es recorre a pinsos amb proteïnes hidrolitzades oa dietes formulades pel veterinari. L’alimentació natural es pot valorar, però sempre sota supervisió professional per evitar mancances.

Altres al·lèrgies freqüents en gossos

Alguns gossos reaccionen a drogues (antibiòtics, antiinflamatoris, vacunes) oa contactants com certs productes de neteja o teixits. Aquestes reaccions poden produir urticària, inflor facial, dificultat respiratòria i fins i tot xoc anafilàctic, una urgència que requereix atenció veterinària immediata.

Manteniu la casa neta

Al·lèrgies ambientals en gossos

Quan convius amb un gos al·lèrgic convé adaptar alguns hàbits de neteja per reduir al·lèrgens ambientals com els àcaros del polvo, la caspa i pols. Si abans es feia servir l’escombra, és preferible utilitzar una mopa o una aspiradora, ja que aixequen molt menys pols. Així s’evita que el gos inhali més partícules irritants i que la seva pell entri en contacte constant.

Pel mateix motiu, és millor fer servir draps humits que secs, ja que atrapen més i més ràpidament la brutícia, deixant les superfícies amb menys càrrega d’al·lèrgens. Rentar sovint llits, mantes i fundes on es tomba el gos ajuda a reduir caspa, pols i pol·len acumulats. En casos d’al·lèrgies ambientals importants, alguns veterinaris recomanen combinar aquestes mesures amb filtres d’aire o deshumidificadors, especialment a llars amb alta humitat o moltes catifes.

Báñalo regularment

Bany de gos amb al·lèrgia

Un bany adequat ajuda a eliminar pol·len, pols i altres al·lèrgens dels cabells i la pell, alleujant la picor i reduint la inflamació cutània. És una eina terapèutica molt útil, a més a més d’aportar relaxació a l’animal.

Com a norma general, no convé banyar el gos més d’una vegada al mes, perquè un excés de banys pot eliminar la barrera protectora natural de la pell. Tot i això, en gossos amb al·lèrgies ambientals moderades o severes el veterinari pot recomanar banys més freqüents amb xampús medicats específics per a pell sensible. Aquests productes solen incloure ingredients calmants (civada col·loïdal, àloe), agents antibacterians o antifúngics i àcids grassos essencials per ajudar a restaurar la barrera cutània. Respecteu sempre el temps de contacte indicat i aclariu bé per evitar restes irritants.

A més del bany complet, molts gossos al·lèrgics es beneficien d’una neteja suau en tornar del passeig, usant tovalloletes específiques per a gossos o draps humits en potes, ventre i cua, zones on s’acumulen més al·lèrgens.

Com tenir cura d'un gos amb al·lèrgia

Cuida l’alimentació del gos al·lèrgic

La dieta és un pilar fonamental en el control de les al·lèrgies. Una alimentació adequada pot reduir la inflamació general, millorar l’estat de la pell i els cabells i contribuir a un sistema immunitari més equilibrat.

És essencial no administrar aliments no recomanats durant una dieta d’eliminació. S’han de preferir pinsos d’elevada qualitat i alta digestibilitat, amb nivells adequats de àcids grassos i, en molts casos, fonts de proteïna alternatives o hidrolitzades que redueixin la probabilitat de reacció. En gossos amb al·lèrgies molt acusades, el veterinari pot indicar pinsos formulats específicament o suplements d’àcids grassos omega 3 i 6. L’alimentació natural ben formulada és una opció, però sempre s’ha de planificar amb un professional per evitar mancances nutricionals.

Cures de la pell, els cabells i les orelles

Cura de pell i pèl en gossos al·lèrgics

La pell és l’òrgan que més pateix a les al·lèrgies canines i on amb més claredat veiem els símptomes: picor, envermelliment, descamació, zones sense pèl, crostes o infeccions. Per això, a més dels banys, són importants altres rutines de cura externa.

Utilitza sempre un xampú específic per a pell sensible recomanat pel veterinari i segueix les indicacions. Les afeccions de l’oïda són molt freqüents en gossos al·lèrgics, per la qual cosa convé fer neteges periòdiques amb productes recomanats pel professional; no facis servir remeis casolans sense consell, ja que poden empitjorar la situació.

Els suplements de àcids grassos omega 3 i 6 solen formar part del tractament de suport, ja que ajuden a reforçar la barrera cutània i tenen cert efecte antipruriginós. Molts pinsos per a gossos al·lèrgics ja vénen enriquits amb aquests nutrients.

Atenció als paràsits externs

Al·lèrgia a puces en gossos

Els gossos al·lèrgics solen mostrar una sensibilitat especial a la picada de puces, paparres i mosquits, cosa que pot agreujar picors, descamació, envermelliment i infeccions. En gossos amb al·lèrgia a la saliva de la puça, una sola picada pot desencadenar una dermatitis molt intensa.

Per això és fonamental la prevenció mitjançant antiparasitaris externs (pipetes, pastilles, collarets…) i seguir el pla que recomani el veterinari segons la zona on visquis. Revisa els cabells després de les passejades i evita àrees amb alta càrrega de puces o mosquits quan sigui possible.

Tenir cura de l’ambient i les passejades

Passejades amb gossos al·lèrgics al pol·len

No convé passejar el gos pel camp o zones amb molta vegetació quan la seva al·lèrgia ambiental està activa. Evita que es banyi o romangui molt de temps mullat en rius, tolles, platges o piscines, ja que la humitat perllongada afavoreix infeccions cutànies i otitis.

En gossos molt sensibles al pol·len, evita les hores de major concentració (alba i capvespre a molts llocs), tria zones més urbanes per al passeig i, en tornar a casa, neteja potes i ventre amb aigua tèbia o tovalloletes específiques. Així mateix, allunya’l d’agents irritants com ara fum de tabac, aerosols o productes de neteja molt agressius que poden empitjorar la inflamació de la pell i les vies respiratòries.

Diagnòstic i tractament veterinari de l’al·lèrgia

Les al·lèrgies canines es manifesten mitjançant picor i inflamació de la pell. Les al·lèrgies ambientals són sovint cròniques i requereixen un tractament individual a llarg termini perquè el gos mantingui la millor qualitat de vida possible i per evitar problemes cutanis crònics.

El diagnòstic inclou descartar altres causes (paràsits, infeccions bacterianes o fúngiques) i, quan escau, investigar la possible al·lèrgia alimentària mitjançant una dieta d’eliminació. Si no es pot demostrar una al·lèrgia alimentària, es realitzen proves cutànies o anàlisi de sang per detectar hipersensibilitats a al·lèrgens ambientals (àcars, pol·len, floridures, epitelis).

El tractament pot combinar mesures d’evitació, medicaments i cura de suport segons cada cas: antihistamínics, corticoides, immunomoduladors, immunoteràpia (vacunes específiques) i productes tòpics. L’elecció es personalitza segons els símptomes, la intensitat de la picor i les circumstàncies del propietari. L’objectiu és mantenir sempre l’animal còmode i prevenir complicacions secundàries.

Gossos corrent junts

Amb aquestes cures i un bon seguiment veterinari —evitant al·lergògens quan sigui possible, respectant la dieta indicada i actuant davant els primers signes d’empitjorament— el teu gos al·lèrgic pot gaudir d’una vida llarga, activa i feliç. La constància en el tractament i el control ambiental són claus pel benestar.


Afegeix-nos com a font preferida a Google