El pagès és un gos encantador: sempre disposat a jugar ia donar afecte a la seva família humana. Té una mirada molt dolça que convida a abraçar-lo diverses vegades al dia. Es podria dir que és el “nen gos” de la llar, però com a gos, necessita cures bàsiques i específiques per ser feliç i mantenir-se sa físicament i mentalment.
Si has decidit adoptar a un d’aquests magnífics peluts, a continuació t’explicarem com tenir cura d’un gos llaurador en tots els aspectes importants: alimentació, exercici, ensinistrament, salut, higiene, socialització i afecte.
Alimentació
El pagès és un gos molt juganer i bastant actiu, de manera que necessita aliments que continguin molta proteïna animal. Cal no oblidar que el gos és un animal carnívor, de manera que perquè tingui un correcte desenvolupament i una millor salut és important que se li doni pinsos lliures de cereals o bé menjar natural com pot ser Summum o Dieta Yum, o altres dietes naturals formulades per professionals.
En general, una dieta de qualitat per a pagès ha de basar-se en proteïnes d’origen animal (pollastre, vedella, xai o peix) amb un percentatge elevat en la composició de l’aliment. També són molt beneficioses les greixos saludables (greixos animals de qualitat i olis com el de salmó o llinosa), que ajuden a mantenir el pelatge brillant, la pell sana i afavoreixen el desenvolupament del sistema nerviós.
Els carbohidrats complexos (com arròs integral, civada o patata) poden aportar energia d’alliberament lent, però sempre en quantitats moderades, evitant els aliments amb excés de cereals de baixa qualitat. La presència de vitamines i minerals, especialment calci i fòsfor en equilibri, és fonamental per al desenvolupament ossi i dental, sobretot en l’etapa de cadell.
La quantitat ideal d’aliment que se li ha de donar depèn de la edat, pes i grau d’activitat que tingui el teu gos. En cadells sol dividir-se en diverses preses petites al dia i, en adults, en dues racions diàries. Els pagesos tendeixen al sobrepès, de manera que és important controlar bé les quantitats i no deixar menjar sempre disponible. A més, si s’ofereixen snacks o llaminadures, convé restar aquestes calories de la ració diària del pinso o del menjar principal.
Hi ha certs aliments que és millor evitar per resultar perillosos o poc recomanables per a la seva salut, com la xocolata, la cafeïna, la ceba, l’all, el raïm i les panses, els ossos cuits o una quantitat elevada de lactis. També convé prescindir de pinsos molt rics en sucres, greixos innecessaris o cereals refinats.
exercici
Si bé pot viure en un apartament, el pagès necessita fer exercici cada dia, tant físic com mental. És un gos amb origen de treball, molt actiu i amb moltes ganes de participar en tot allò que fa la seva família, per la qual cosa un parell de passejades curtes no solen ser suficients.
Els passejos han de ser llargs, de 30 minuts o més, i diaris, adaptant-los a ledat i condició física del gos. Un pagès jove i sa agrairà diverses passejades al dia combinades amb estones de joc, carreres suaus, recerca d’objectes o fins i tot natació, una activitat que molts pagesos adoren i que resulta molt beneficiosa per a les seves articulacions.
A més, és important fer que la seva ment treballi, ja sigui comprant joguines interactives que alliberin premis, proposant jocs d’olfacte i cerca o apuntant-ho a un club esportiu caní on pugui practicar esports com agility, obedience o activitats de rastreig. Tot això ajuda a prevenir conductes destructives per avorriment i en millora l’equilibri emocional.
En etapes de creixement cal vigilar no forçar massa el cos amb exercicis d’alt impacte o recorreguts excessivament llargs, ja que les seves articulacions encara s’estan formant. És millor oferir activitat moderada i freqüent que sessions molt intenses i puntuals.
ensinistrament
Es tracta d’un gos a què li encanta aprendre coses noves, sempre que se’l respecti i es tingui paciència amb ell. Pot arribar a ser una mica tossut, però amb les llaminadures per a gossos i el reforç positiu és relativament fàcil aconseguir que gaudeixi aprenent. La seva gran intel·ligència i les seves ganes de complaure expliquen que sigui una de les races més utilitzades com a gos de teràpia, guia o rescat.
És fonamental iniciar la seva educació des de cadell, amb una correcta socialització amb altres gossos, persones, sorolls i entorns variats. Això redueix pors i problemes de comportament a l’edat adulta i ajuda que es converteixi en un gos equilibrat i segur.
A l’hora d’ensenyar-li ordres bàsiques com seure, tombar-se, anar a la trucada o caminar sense estirar la corretja, convé fer servir sempre mètodes amables i coherents. Els pagesos responen molt bé a les recompenses en forma de premis, carícies, joc i paraules amables. És important ser constant i no canviar les normes segons el dia per no confondre’l.
Això sí, cal ensenyar-li una cosa nova cada vegada i no passar a la següent fins que no l’hagi après amb seguretat. D’aquesta manera, no s’ha de confondre i assimilar millor cada ordre. Acudir a una escola canina pot ser de gran ajuda, especialment si és el primer gos o si vols avançar en exercicis més complexos o disciplines esportives.
Salut
La salut del pagès és generalment molt bona, però igual que qualsevol altre gos, haurà d’anar a veterinari per posar-li les vacunes necessàries, desparasitar-lo periòdicament i comprovar com es troba mitjançant revisions regulars.
Com a raça, pot presentar certa predisposició a algunes malalties hereditàries, entre les quals destaquen la displàsia de maluc i de colze, l’osteocondrosi, l’atròfia progressiva de la retina o les cataractes. Un bon criador sol fer proves de salut als progenitors per reduir el risc que apareguin aquests problemes en la descendència.
A casa pots ajudar molt a cuidar la salut amb revisions bàsiques freqüents: observar l’estat dels seus ulls i orelles, controlar que no hi hagi envermelliment, secrecions o mala olor, revisar les seves dents i genives per prevenir la tosca i comprovar la longitud de les ungles per evitar que es trenquin o el molestin en caminar.
La higiene dental és un punt important: l’ideal és raspallar les dents del teu pagès amb assiduïtat usant productes específics per a gossos. Si no és possible, les joguines de corda, snacks dentals o mossegadors durs poden ajudar a reduir l’acumulació de placa, encara que no substitueixen el raspallat.
Higiene i cures del pelatge
Tenir cura de la higiene d’un pagès retriever és relativament senzill gràcies al seu pelatge curt i dens. Per mantenir els cabells en òptimes condicions, només cal raspallar-lo un parell de vegades a la setmana, encara que un raspallat diari de pocs minuts potenciarà la brillantor, reduirà la quantitat de pèl solt a casa i afavorirà la salut de la pell.
El bany és necessari només quan el gos estigui visiblement brut o, com a màxim, un cop al mes, utilitzant sempre un xampú específic per a gossos que respecti el seu pH. Un excés de banys podria ressecar la pell i fer malbé la seva capa de greix natural protectora.
A més, és fonamental prestar atenció a la neteja de les orelles, una cosa especialment important en races amb orelles caigudes com el pagès, on la humitat s’acumula amb facilitat. El tall regular de les ungles també és clau per prevenir molèsties i lesions. Si no et sents segur fent-ho, és recomanable demanar ajuda al veterinari oa un professional de perruqueria canina.
Per completar la seva higiene, convé revisar els coixinets després de passejades llargues o per terrenys irregulars, retirant possibles espigues o petits objectes clavats i aplicant, si cal, productes protectors específics quan el sòl estigui molt calent o molt fred.
Afecte i convivència en família
Finalment i no menys important, cal donar-li molt d’afecte durant tots els dies de la seva vida. És un pelut molt afectuós, a qui li encanta passar temps amb la seva família, per la qual cosa és convenient que t’ho portis amb tu sempre que et sigui possible, ja que no suporta passar molt de temps sol. Un pagès content és aquell que se sent part de la vida diària de la llar.
El seu caràcter sociable i equilibrat fa que, ben educat, sigui un excel·lent company per a nens i adults. Tot i així, és important ensenyar els més petits a respectar el gos, a no molestar-lo mentre dorm o menja ia tractar-lo amb suavitat. Supervisar les interaccions entre nens i gos sempre és una bona pràctica.
L’entorn ideal per a un pagès és una llar on rebeu atenció, rutines clares i activitats compartides. Gaudeix enormement de les estones de joc, de les sortides al camp oa la platja i també de les sessions de manyagues al sofà. Respondrà amb lleialtat, bon humor i un afecte constant a tot el temps de qualitat que li dediquis.
Compartir la vida amb un pagès suposa assumir una sèrie de cures diàries, però també gaudir d’un gos intel·ligent, sensible i ple d’energia positiva que, amb l’alimentació adequada, l’exercici correcte, una bona educació, revisions veterinàries i molt d’afecte, esdevindrà un membre més de la família durant molts anys.
Que gaudeixis de la seva companyia