La ràbia continua sent una zoonosi molt greu i, malgrat ser totalment prevenible amb vacunació de les mascotes, segueix present en nombrosos països. Cada 28 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Ràbia per recordar la importància de la immunització dels animals i la resposta ràpida davant d’exposicions.
Aquesta data, vinculada a la memòria de Lluís Pasteur, vol reforçar la col·laboració entre salut humana i animal i promoure mesures que evitin contagis per mossegades, esgarrapades o contacte amb fluids d’animals infectats. L’objectiu internacional és clar: zero morts humanes per al 2030.
Què significa el Dia Mundial de la Ràbia i per què importa
Sota lemes recents que insten a superar barreres per eliminar la malaltia, la commemoració posa el focus a la protecció de gossos i gats com a primera línia de defensa. La majoria de contagis en humans es produeixen després de la mossegada d’un gos infectat i, un cop apareixen els símptomes, la malaltia presenta una mortalitat pràcticament del 100%.
L’Organització Mundial de la Salut i socis com la FAO, l’OMSA (antiga OIE) i l’Aliança Mundial per al Control de la Ràbia recomanen campanyes de vacunació massives en animals i la profilaxi després d’exposició per tallar la cadena de transmissió. Al món, s’estimen més de 59.000 morts anuals, amb especial impacte a la infància.
Conscienciar, vacunar i vigilar van de la mà. Mantenir les mascotes al dia dels seus pautes immunitzadores i conèixer els signes clínics (febre, dolor a la ferida, alteracions neurològiques) resulta essencial per reduir el risc i garantir una resposta sanitària ràpida i eficaç.
L’educació també és clau: comunitats, professionals i propietaris han de reconèixer les situacions de risc, evitar la manipulació directa de ratpenats i acudir com més aviat millor a un centre de salut davant qualsevol mossegada sospitosa.
Situació a Espanya: vigilància, casos importats i punts crítics
A Espanya, el sistema de control funciona i els episodis en humans han estat excepcionals i importats. Tot i això, la proximitat a zones endèmiques i els fluxos d’animals des del nord d’Àfrica obliguen a no baixar la guàrdia, especialment als enclavaments fronterers.
Ceuta i Melilla han notificat aquest any diversos positius en animals procedents del Marroc, amb cinc casos confirmats des de començament d’exercici, mentre que Melilla va registrar un gat positiu a l’agost del 2024. A més, al juny es va produir la mort d’un home a València després de la mossegada patida a Etiòpia, un cas importat que evidencia la vulnerabilitat davant de la malaltia.
El col·lectiu veterinari ha advertit també del paper de les colònies felines i de la possible entrada de gats sense control sanitari des de tercers països, assenyalant la necessitat d’integrar la vacunació antiràbica en les actuacions de captura, esterilització i tornada (CER).
La presència esporàdica de ratpenats infectats a Catalunya recorda que hi ha reservoris silvestres i que la vigilància epidemiològica s’ha de mantenir activa. En aquest context, les escoles veterinàries demanen reforçar protocols i mantenir la prevenció fronterera.
L’Organització Col·legial Veterinària (OCV) ha reiterat la urgència d’una normativa homogeneïtzada de vacunació per a gossos, gats i fures a totes les comunitats autònomes, evitant excepcions que generin bretxes de protecció territorial.
Vacunació, normativa i recomanacions pràctiques
L’eina més eficaç i cost-efectiva per frenar la ràbia és la vacunació sistemàtica de mascotes. Experts i organismes internacionals recomanen assolir cobertures superiors al 70% per generar un escut de protecció col·lectiva.
A Espanya, l’obligatorietat de la vacuna no és uniforme. En algunes autonomies l’exigència és àmplia, mentre que en altres la —com passa a Catalunya— la obligatorietat és limitada, situació que els veterinaris consideren un risc evitable.
La cobertura de vacunació a Castella-la Manxa il·lustra el repte: en gossos, ronda el 27-31% segons províncies (aprox. 26,96% a Albacete; 30,72% a Ciudad Real; 26,67% a Conca; 27,46% a Guadalajara; 27,97% a Toledo), lluny del llindar Els col·legis professionals defensen una estratègia nacional coherent que harmonitzi criteris.
Al costat de les administracions, el sector de clíniques i botigues de cura animal difon missatges de prevenció i calendari vacunal al dia, alertant contra la falsa sensació de seguretat. Iniciatives de sensibilització apunten a mantenir l’atenció davant de mossegades o contactes de risc i acudir immediatament al veterinari.
En l’àmbit internacional, la cooperació publicoprivada reforça l’abastament de vacunes antiràbiques per a campanyes massives, amb acords tecnològics de llarg recorregut i plantes capaces de subministrar desenes de milions de dosis, una peça clau per sostenir l’objectiu global del 2030.
Què cal fer després d’una possible exposició: es recomana rentar la ferida immediatament amb aigua abundant i sabó, acudir sense demora a un centre sanitari per valorar profilaxi i, si és possible, observar l’animal agressor durant 10 dies sota supervisió professional.
Per contribuir al dia a dia: mantenir la pauta de vacunació anual o segons fitxa tècnica des dels 3 mesos d’edat, evitar el contacte directe amb ratpenats i donar suport a les campanyes locals d’immunització i educació sanitària al vostre municipi o barri.
De nord a sud, la coordinació interterritorial, la vigilància de fronteres i l’alta cobertura vacunal són els pilars que blinden la salut pública. Amb informació rigorosa, responsabilitat dels propietaris i mesures homogènies, és viable mantenir a ratlla una malaltia antiga que avui podem prevenir.
[relacionat url=”https://www.mundoperros.es/rabia-canina-situacion-actual-riscos-i-mesures-de-prevencion/”]