Si tens un gos gran, és possible que hagis sentit a parlar del bufa cardíaca en gossos. Tot i que pot sonar alarmant, és un problema relativament comú en gossos d'edat avançada i, en alguns casos, en cadells. En aquest article t'explicarem tot el que necessites saber sobre els bufs cardíacs, els seus causes, diagnòstic, tractament i com cuidar la teva mascota.
¿ Què és una bufa cardíaca en gossos?
Un buf cardíac és un so anormal que el veterinari detecta en auscultar el cor d´un gos. Aquest so es produeix a causa d'una alteració al flux normal de la sang, que genera turbulències. En termes simples, podria comparar-se amb el so que fa un riu en trobar un obstacle a la seva llera, generant una vibració o «xiuxiueig» audible amb un estetoscopi.
Els bufs cardíacs poden variar en intensitat y to, classificant-se en sis graus, on el grau 1 és el més lleu i amb prou feines perceptible, i el grau 6 és el més intens i fàcilment audible. És important entendre que un bufa no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma que pot estar relacionat amb diverses patologies cardíaques o altres condicions.
Causes de la bufa cardíaca en gossos
hi ha múltiples causes que poden originar una bufa cardíaca en gossos. Aquestes es divideixen en dues grans categories: bufs congènits (presents des del naixement) i bufs adquirits (que es desenvolupen al llarg de la vida de l'animal).
- Malalties valvulars: Una de les causes més comunes és la degeneració o mal funcionament de les vàlvules cardíaques, especialment la vàlvula mitral, que afecta gossos de races petites i majors de 7 anys.
- Cardiopaties congènites: Alguns gossos neixen amb defectes a les estructures del cor, com estenosi pulmonar, ductus arteriós persistent o defectes als envans.
- Anèmia: La reducció en la densitat de la sang pot causar bufs cardíacs fisiològics, que desapareixen una vegada tractada l'anèmia.
- Taquicàrdia: Un augment en la freqüència cardíaca pot causar turbulències a la sang, generant un bufa.
- Infeccions o inflamacions: L'endocarditis, una infecció que afecta les vàlvules cardíaques, també pot ser un factor desencadenant.
En cadells, els bufas solen ser innocents i desapareixen abans dels 4 mesos. Tot i això, és crucial fer un seguiment per descartar problemes congènits.
Símptomes associats als bufats cardíacs
No tots els gossos amb bufs cardíacs presenten símptomes evidents. No obstant això, en casos més greus, poden aparèixer els signes següents:
- Cansament i debilitat: El gos pot mostrar intolerància a lexercici o fatiga després dactivitats moderades.
- Dificultat per respirar: Sobretot en fer esforços físics o en repòs.
- Tos persistent: Especialment en gossos amb insuficiència cardíaca.
- Inflor abdominal: Provocada per l'acumulació de líquid (ascitis).
- Genives pàl·lides o blavoses: Això pot ser un senyal d'una circulació insuficient.
- Col·lapse o desmais: En casos greus, hi pot haver síncopes.
Si notes algun d'aquests signes a la teva mascota, és important acudir al veterinari com més aviat millor.
Diagnòstic del bufa cardíac
El diagnòstic comença amb l'auscultació del cor mitjançant un estetoscopi. Si el veterinari detecta un bufa, podeu recomanar proves addicionals per determinar-ne causar y gravetat:
- Ecocardiografia: Permet visualitzar les estructures del cor i avaluar-ne la funcionalitat.
- Radiografies de tòrax: Ajuden a detectar engrandiment cardíac o acumulació de líquid als pulmons.
- electrocardiograma: Registra l'activitat elèctrica del cor i detecta arítmies.
- Anàlisi de sang: Útil per diagnosticar afeccions com anèmia o infeccions.
En alguns casos, pot ser necessari fer proves més específiques, com la mesurament de biomarcadors cardíacs (troponines o NT-proBNP).
Tractament i maneig del bufa cardíac
El tractament no se centra en el bufa en si, sinó en la causa subjacent. Les opcions poden incloure:
- medicaments: Fàrmacs com diürètics, inhibidors de l'ACA o betabloquejants per controlar la insuficiència cardíaca.
- Dieta ajustada: Pinsos baixos en sodi per reduir la retenció de líquids.
- Cirurgia: En casos de defectes congènits, com el ductus arteriós persistent.
- Restricció d'activitat: Evitar lexercici excessiu en gossos amb insuficiència cardíaca.
El pronòstic varia depenent de la causa i la gravetat de la bufada. Amb el maneig adequat, molts gossos poden portar una vida normal i activa.
Prevenció i seguiment
Encara que no tots els bufats cardíacs es poden prevenir, hi ha mesures que poden ajudar a mantenir la salut cardíaca del teu gos:
- Revisions regulars: Programar revisions periòdiques amb el veterinari.
- Alimentació adequada: Mantenir una dieta equilibrada i evitar-ne l'obesitat.
- Control de races predisposades: Algunes races, com Cavalier King Charles Spaniel i Dóberman, tenen més risc de problemes cardíacs.
Tenir un gos amb un buf cardíac no vol dir que la seva qualitat de vida s'hagi de veure compromesa. Amb un diagnòstic primerenc, tractament adequat i cures constants, la teva mascota pot continuar sent un company feliç i saludable per molts anys més. Sempre confia en el criteri del teu veterinari per prendre les millors decisions en benefici del teu gos.