L’abandó de gossos continua sent una xacra a Espanya que no acaba de remetre. Tot i els avenços legislatius i les campanyes de conscienciació, els refugis i protectores continuen rebent animals a un ritme preocupant. Durant l’any 2025, un total de 285.000 gossos i gats van ingressar a centres d’acollida a tot el país, segons el darrer estudi de la Fundació Affinity. D’aquesta xifra, gairebé el 60% van ser gossos, fet que suposa més de 169.000 exemplars que van necessitar una llar temporal o permanent.
Darrere d’aquests números hi ha històries de rescat, de voluntaris que es deixen la pell i d’animals que, després de rebutjar-los, troben una segona oportunitat lluny d’Espanya. L’associació protectora Galgos del Sur, amb seu a Villafranca de Córdoba, des del 2010 rescata gossos abandonats, especialment llebrers i podencs andalusos, que són rebutjats després de la temporada de caça. Al primer semestre d’aquest any, aquesta protectora ha rescatat 209 gossos, una xifra que ja s’acosta a la de l’any complet anterior.
Les xifres de l’abandó i les causes
L’estudi de la Fundació Affinity, titulat “Ell Nunca Lo Haría”, desglossa els motius que porten les famílies a renunciar a les mascotes. La principal causa declarada són les ventradas no desitjades, que representen un 15% dels abandonaments, un indicador directe de la manca d’esterilització de gossos i gats. El segueixen de prop la pèrdua d’interès per l’animal (14%), els canvis de domicili (12%), la fi de la temporada de caça (10%) i els problemes de comportament (10%). Aquestes dades posen de manifest que, malgrat la conscienciació més gran, l’abandonament continua sent la principal via de vulneració dels drets dels animals a Espanya.
La directora de la Fundació Affinity, Isabel Buil, destaca la importància d’aquest termòmetre anual per entendre la magnitud del problema. La situació està estancada i el flux d’ingressos als refugis no cessa, malgrat que el balanç global mostra un descens gairebé imperceptible respecte al 2024. Les protectores, a més, operen sota una elevada pressió assistencial i una alarmant manca de recursos, cosa que provoca que gairebé 4 de cada 10 entitats no tinguin cap empleat remunerat i que la meitat dels centres operi amb menys de deu voluntaris.
Rescats i adopcions: el cas de Galgos del Sud
Al sud d’Espanya, l’associació Galgos del Sur s’ha convertit en un referent en la lluita contra el abandó de gossos de caça. El 90% dels gossos que recullen són llebrers o podencs, que arriben a les seves instal·lacions després de ser “rebugats” pels galgueros al final de la temporada de caça. Javier Luna, cofundador de la protectora, explica que ja no només recullen gossos al febrer, sinó que ara reben animals a qualsevol època de l’any, fins i tot a l’estiu. Molts d’aquests gossos són cedits directament pels amos, altres són rescatats en trobar-los abandonats sense microxip, i de vegades col·laboren amb el Seprona en casos de rehales decomissades.
Un cop a les instal·lacions, amb capacitat per a fins a 120 animals, els gossos són tractats i recuperats. El procés d’adopció és rigorós: es fa una visita de preadopció per assegurar que l’animal va a una llar adequada, ja sigui a Espanya oa l’estranger. Si l’adopció és a Espanya, els voluntaris repartits per tot el país s’encarreguen de la visita; si és a l’estranger, hi col·laboren associacions protectores locals. L´animal viatja esterilitzat, amb microxip i analítica, en un transport especialitzat. Des de Còrdova, molts gossos han trobat família a països com Holanda, on la consciència animal és molt alta i l’abandó és gairebé inexistent.
Una història d’èxit: Pumba, cinc anys esperant una llar
Un exemple d’aquesta esperança és la història de Pumba, un gos que va passar 1.825 dies (cinc anys) al Centre de Protecció Animal de Sa Coma, a Eivissa. Pumba ha estat adoptat per Marjolijn Coenen, una dona holandesa que li va oferir una segona oportunitat i una nova vida al seu país. El regidor de Benestar Animal de l’Ajuntament d’Eivissa, Manuel Jiménez, va celebrar l’adopció i va destacar que cada animal que surt de Sa Coma per començar una nova vida amb una família és una gran notícia. Jiménez també va agrair la tasca de la Fundació de Gossos Abandonats d’Eivissa, que treballa incansablement per trobar famílies adoptants, especialment per als gossos catalogats com a potencialment perillosos (PPP), que tenen més dificultats per ser adoptats a l’illa.
El cas de Pumba reflecteix la realitat de molts centres espanyols d’acollida, on els animals poden passar anys esperant. L’edil va fer una crida a la ciutadania perquè visiti el centre i conegui els gossos i gats que encara esperen una llar. L’adopció internacional ha esdevingut una via recurrent per donar sortida a aquests animals, especialment cap a països del nord d’Europa on la cultura de la tinença responsable està més arrelada.
La visibilitat com a eina: el llibre d’Andrés López
Mentrestant, el fotògraf professional Andrés López, especialitzat en retrats d’animals, ha decidit plasmar en un llibre dotze anys de feina solidària amb gossos abandonats i maltractats. El projecte, titulat “Guau! Històries de gossos invisibles”, veurà la llum al setembre de la mà de l’editorial francesa Dashbook i reunirà fotografies, històries i reflexions personals sobre una feina que ha desenvolupat durant més d’una dècada a refugis, protectores i cases d’acollida. López ha fotografiat gairebé 15.000 gossos en aquest temps, i el llibre pretén ser un homenatge a aquests animals que sovint passen desapercebuts. L’autor adverteix que, si les xarxes socials desapareguessin, feines com la seva es podrien perdre, per la qual cosa el format paper garanteix la permanència de la memòria visual i emocional d’aquests gossos.
La publicació també inclourà la seva visió crítica sobre l’abandó, els gossos de caça, els considerats potencialment perillosos i els vivers. Amb aquesta obra, López busca no només mostrar la seva feina, sinó també finançar la continuïtat de la tasca de sensibilització. Les primeres 150 persones que reservin el llibre tindran el nom en un apèndix, i l’autor espera que el volum serveixi per donar visibilitat als gossos que esperen una segona oportunitat.
L’abandó de gossos a Espanya continua sent un problema estructural que requereix la implicació de tota la societat. Les protectores treballen amb recursos limitats, però aconsegueixen salvar milers d’animals cada any, molts dels quals troben una llar a altres països europeus on la consciència animal és més alta. Històries com la de Pumba o el treball de Galgos del Sur demostren que, amb esforç i col·laboració, és possible donar una nova vida a aquests animals. La publicació del llibre d’Andrés López contribueix, a més, a mantenir viva la memòria de tots aquests gossos invisibles que, gràcies a la solidaritat, deixen de ser-ho.
