La relació entre éssers humans i gossos ha estat objecte de nombroses investigacions en els darrers anys, i no és casualitat. El gest senzill d'acariciar un gos, ja sigui propi o aliè, tanca efectes sorprenents sobre el benestar físic i emocional de les persones que ho practiquen amb freqüència. Tot i que pot semblar una manifestació d'afecte sense més repercussió, la ciència demostra que aquest hàbit té implicacions molt més profundes del que se sol imaginar.
En diferents contextos —ja sigui passejant pel carrer, convivint a casa o fins i tot en ambients terapèutics—, la interacció tàctil amb els gossos desencadena una sèrie de processos fisiològics i psicològics positius. Acaronar un gos no només consola l'animal; també ajuda els qui ho fan a desconnectar de l'estrès quotidià i trobar una via per regular les seves emocions.
¿ Què passa al nostre cos i ment en acariciar un gos?
Experts procedents de diferents universitats internacionals, com Florida, Carroll i Marquette, han coincidit que el contacte físic amb gossos genera una reducció significativa en els nivells de cortisol, l'hormona que sol disparar quan estem sota pressió. Al mateix temps, es produeix un augment d'oxitocina, un neurotransmissor que reforça la sensació d'enllaç, seguretat i benestar.
A més, acaronar un gos contribueix a regular la pressió arterial i la freqüència cardíaca. Per això no és estrany que, després d'interactuar amb un gos, les persones experimentin una certa calma o fins i tot millora en el seu estat d'ànim. Aquests beneficis no es limiten als que conviuen diàriament amb gossos; també s'han constatat en entorns com ara hospitals, residències o refugis, on la teràpia assistida amb animals forma part dels recursos per millorar la salut mental.
En situacions d'ansietat, tristesa o monotonia, la presència i el contacte amb un gos pot actuar com un element estabilitzador, afavorint l'autoregulació emocional de manera natural i sense necessitat de grans estratègies.
Vincle emocional i desenvolupament d'hàbits saludables
Més enllà de l'alleujament immediat davant de l'estrès, la interacció constant amb un gos ajuda a estructurar la vida diària. Les passejades, els jocs i els horaris de menjar impulsen rutines que, a llarg termini, aporten estabilitat. Això pot ser especialment útil per a persones que passen per períodes de desmotivació, solitud o fins i tot aïllament social.
Els estudis psicològics apunten, a més, que els amants dels gossos o els qui senten atracció per acariciar-los comparteixen una sèrie de trets emocionals i habilitats socials. S'hi observa una major predisposició a l'empatia i la tolerància, desenvolupen paciència i mostren facilitat per connectar afectivament tant amb animals com amb altres persones. També solen ser persones actives, amb passió per la natura i per les activitats a l'aire lliure, ja que la convivència amb un gos incentiva una vida menys sedentària i més connectada amb lentorn natural.
Acaronar gossos revela trets de personalitat?
Des del punt de vista psicològic, l'hàbit d'acaronar gossos va més enllà de la simpatia cap als animals. Es considera un possible indici dobertura emocional i duna elevada capacitat dexpressar afecte. Els que se senten atrets per aquest contacte solen ser més empàtics i menys reservats, cosa que també es reflecteix en la seva manera de relacionar-se amb altres persones.
El fet d'aturar-se a acaronar un gos al carrer, sense importar si és propi o desconegut, sovint indica una facilitat per buscar i valorar les connexions emocionals. Alguns especialistes assenyalen que, en certs casos, aquesta tendència pot estar vinculada a la recerca de consol emocional davant de situacions de solitud, estrès o mancances afectives, fet que converteix els gossos en aliats silenciosos i eficaços en la gestió d'estats emocionals complexos.
Lluny de ser un símptoma d'aïllament social, l´afinitat per interactuar amb gossos sol anar acompanyada d´un perfil sociable, expressiu i obert a noves experiències.
El contacte amb gossos també pot reflectir una personalitat emocionalment equilibrada, que valora i cerca les connexions afectives com una forma de benestar.