Aquest gos és un animal utilitzat tradicionalment per a la caça. De fet, es va crear a partir de creus d'altres gossos de caça, i avui dia és un sabueso dels que tenen millor olfacte. El seu aspecte ens recorda tots els gossos de la famÃlia hound, que solen tenir llargues orelles i un rostre pacÃfic i arrugat que els fa molt simpà tics.
Aquesta raça potser no és tan coneguda com el Basset Hound, que compta amb centenars de fotos en lÃnia amb el seu careta aparentment trist, però pot ser que reconeguis aquesta raça amb aquest peculiar nom. Tant se li coneix com els gos com Gos de Sant Huberto, sent un dels sabuesos més antics i poderosos del món canÃ.
Origen i història del Gos de Sant Hubert o Bloodhound
El segon nom, el més original, ve de la creença que aquesta raça va ser inicialment creada pels monjos de l'ordre de Sant Hubert, per tal de tenir un bon gos de caça especialitzat en traça. Sigui com sigui, se sap amb certesa que el origen geogrà fic del gos és Bèlgica, especialment la regió de les Ardenes, on es van desenvolupar aquests sabuesos al famós monestir de San Huberto.
Al llarg del temps, els ancestres del Bloodhound van passar per tot el Mediterrani, Europa de l'Est i França, fins a consolidar-se a Anglaterra, on es va seleccionar el tipus que avui coneixem. En aquest paÃs va començar a utilitzar-se de manera intensiva com a gos de rastreig de preses de caça i, més endavant, com a gos especialitzat a seguir el rastre de persones. De fet, el nom anglès gos de sang sol relacionar-se tant amb la puresa de la sang com amb la capacitat per seguir rastres de sang en escenes de caça o de recerca.
Amb el pas dels segles, el Bloodhound es va fer famós a gossades reals de caça major, participant en batudes de cérvols i porcs senglars. La combinació de potència fÃsica, resistència i un olfacte extraordinari va fer que altres països l'adoptessin i travessessin amb races locals, donant origen a altres sabedors de treball, especialment a Europa i Amèrica del Nord. Aquesta llarga història com a gos de treball explica el seu temperament equilibrat, la gran capacitat de concentració i la impressionant habilitat per al rastreig.
CaracterÃstiques fÃsiques del Bloodhound o Gos de Sant Huberto
El Bloodhound és un gos de mida gran, robust i molt poderós. El seu cos és allargat, harmoniós i compacte, lleugerament més llarg que alt, cosa que li dóna una silueta rectangular. Presenta un pit profund, ventre més aviat horitzontal i gairebé paral·lel a l'esquena, i se sosté sobre unes potes musculoses, de moviment elà stic i uniforme. La cua és forta, d'inserció alta i la porta en forma de sabre quan està actiu.
Però, sens dubte, una de les principals caracterÃstiques del gos de San Huberto és el seu cap. És gran, allargada i amb plecs profunds al front i les galtes que es continuen amb uns llavis llargs i penjolls, units a una marcada papada doble al coll. Aquests plecs, a més de donar-li la seva expressió tan reconeixible, ajuden a canalitzar les olors cap al nas, potenciant la seva capacitat de rastreig.
El seu nas és ample, gran i amb fosses molt obertes, cosa que li aporta un olfacte excepcional. En conjunt, el gos presenta una expressió dolça i una mica malenconiós, en part grà cies als seus ulls ovalats, de color avellana o ambre, i als seus orelles llargues i fines que cauen formant ondulacions fins a arribar, en molts casos, al coll. El pelatge és curt, dens i una mica dur al tacte al cos, mentre que al capdavant i orelles se sent més suau i vellutat.
Els colors admesos són el vermell uniforme, o bé combinacions de negre i foc, i fetge i foc. En alguns exemplars poden aparèixer petites marques blanques a potes, pit o punta de la cua, sense que això resti puresa a la raça. Tot aquest conjunt fa del Bloodhound un sabueso inconfusible, amb una aparença majestuosa, imponent i alhora molt entranyable.
Carà cter del Gos de Sant Huberto: sabent sensible i familiar
El Gos de Sant Huberto és, abans que res, un sabut de treball. És un animal molt instintiu, Independent i de vegades una mica tossuda, acostumat a prendre decisions per si mateix quan segueix un rastre. Necessita una famÃlia pacient, coherent i responsable, disposada a satisfer les necessitats fÃsiques i mentals. A canvi, és un gos molt va caure que crea enllaços profunds amb el seu tutor.
Encara que la seva mida pugui impressionar, el Bloodhound destaca pel seu carà cter amistós amb les persones conegudes i la bona tolerà ncia amb altres gossos. Sol ser reservat, però no agressiu, amb els estranys. És un gos molt raonable, que reacciona tant a les crÃtiques com als afalacs, per la qual cosa requereix un maneig suau però ferm. Els crits o cà stigs durs poden generar desconfiança i empitjorar la seva conducta.
Amb els nens, ben socialitzat, és un gos pacient i afectuós, capaç de conviure en harmonia en un entorn familiar sempre que es respectin els seus espais i s'eduqui els infants en un tracte correcte cap a l'animal. A causa de la seva mida i força, és important supervisar els jocs per evitar cops accidentals.
Avui dia no se sol veure aquesta raça com un gos de companyia tÃpic, sinó més aviat com un gos de treball. No obstant això, com tots els gossos, pot ser un excel·lent company de llar sempre que se li ofereixi prou exercici, estimulació mental i companyia. No porta bé la soledat perllongada i pot desenvolupar conductes destructives o ansietat si passa massa hores aïllat.
Olfacte, capacitats de rastreig i ús en treball especialitzat
Aquest gos compta amb un dels olfactes més aguts del món canÃ. És per això que en moltes ocasions hem pogut veure'l com a gos de rastreig a la policia i en cossos de rescat. Es diu que fins i tot pot seguir el rastre després de diversos dies ia grans distà ncies, per la qual cosa és especialment útil en la recerca de persones desaparegudes o en tasques de salvament.
En la seva faceta de gos de treball, el Bloodhound sol exercir-se com trailing dog, és a dir, s'especialitza a seguir el rastre especÃfic d'un individu, discriminant-ne l'olor de les altres persones i animals. Aquesta capacitat, unida a la seva enorme concentració, el converteix en un aliat fonamental en investigacions, cerques a zones extenses i rastrejos complexos.
També s'utilitza amb freqüència a la caça major, tant en batudes organitzades com en rastreig de preses ferides. De fet, la seva especialització inicial va ser seguir rastres de sang, la qual cosa explica part de la seva fama com a sabent infal·lible. Aquesta mateixa capacitat olfactiva es pot aprofitar avui dia en activitats esportives com el mantrailing, que són una excel·lent forma de canalitzar la seva energia i mantenir-lo mentalment satisfet.
És important tenir en compte que la seva instint de rastreig és molt intens: un cop detecta una olor interessant, tendirà a seguir-lo sense parar atenció a l'entorn ni a les ordres si no està ben entrenat. Per això, les passejades en entorns no segurs s'han de fer amb corretja i arnès adequats, i es recomana oferir-vos espais controlats on pugui olorar i treballar amb seguretat.
Cures bà siques del Gos de Sant Huberto
Com en moltes races, la cura principal del gos de San Huberto és el exercici diari. Aquesta raça necessita passejades llargues cada dia, oportunitats per córrer i, sobretot, temps per ensumar. No n'hi ha prou de sortir al carrer uns minuts: és recomanable establir una rutina amb diverses passejades de qualitat, combinant caminades, jocs de rastreig i activitats d'olfacte.
És important deixar-lo anar només a recintes tancats o assegurances, ja que el seu instint de seguir rastres pot posar-lo en perill si s'allunya massa. Una finca tancada o zones especÃficament habilitades per a gossos seran llocs idonis per deixar-lo explorar amb una mica més de llibertat. La socialització primerenca amb persones, altres gossos i diferents entorns ajudarà que es converteixi en un adult equilibrat.
Pel que fa a la seva alimentació, ha de ser una menjar de qualitat, adequada a la seva edat, mida i nivell dactivitat. Els Bloodhound són gossos força tragons, per la qual cosa convé controlar les racions i evitar que mengin restes de menjar humà o aliments que puguin asseure'ls malament. Mantenir un pes saludable és fonamental per minimitzar el risc de problemes articulars i torsió gà strica.
Les cures d'higiene són relativament senzilles, però hi ha punts que requereixen una atenció especial. Els cabells curts es beneficien d'un raspallat setmanal per eliminar pèl mort i mantenir la pell sana. Les orelles, llargues i caigudes, han de ser netejades amb regularitat per evitar infeccions, ja que retenen humitat i brutÃcia. El mateix passa amb els plecs de la pell de la cara i el coll, en què convé revisar i assecar bé després del bany o si s'han mullat.
Les revisions veterinà ries periòdiques són essencials per controlar-ne l'estat de salut general. Aquesta raça pot tenir certa predisposició a problemes cardÃacs, displà sia articular i torsió gà strica, per la qual cosa és interessant realitzar controls regulars i comentar amb el professional qualsevol canvi en la gana, comportament o forma de moure's. Un calendari al dia de vacunacions, desparasitacions i revisió mèdics ajudarà a mantenir aquest gran gust en les millors condicions possibles.
Si tenim un jardÃ, cal tenir en compte que és una raça que sol fer forats constantment per la seva tendència towards la caça i el rastreig, per la qual cosa pot ser necessari reforçar certes zones o redirigir aquesta conducta oferint-li jocs d'olfacte i joguines interactives. Amb les cures adequades, aquest noble gos es pot convertir en un company entranyable, equilibrat i molt especial dins de la llar.
