Al nostre país, solem associar els gossos amb activitats com la companyia a casa, l'esport o fins i tot rols específics com el rescat o la policia. No obstant això, un àmbit en què no sempre es presta atenció són els gossos militars. Tot i que aquesta figura no està tan arrelada a Espanya com a altres països com els Estats Units, el valor i les habilitats d'aquests gossos han marcat la diferència en nombrosos escenaris, des del camp de batalla fins a missions de rescat d'emergència. Són companys infatigables dels soldats, herois de quatre potes que realitzen tasques que moltes vegades són fora de l'abast humà.
La importància dels gossos militars
A països com els Estats Units, la seva tasca és tan valorada que se celebra el Dia del Gos Militar el 28 de maig de cada any. En aquesta jornada se'ls ret homenatge per la seva contribució a missions d'alt risc, la seva lleialtat i la seva capacitat de salvar vides humanes en entorns extrems. A més d'aquest reconeixement, diverses associacions es dediquen a procurar-ne la seva benestar després de la jubilació, buscant llars d'adopció adequades. Aquestes adopcions solen implicar passar proves de compatibilitat amb els potencials adoptants per garantir-ne la comoditat i la seguretat.
A Espanya, institucions com la Cria Caballar de les Forces Armades exerceixen un paper essencial en l'ensinistrament i la selecció d'aquests gossos des de cadells. Gossos com el Pastor Alemany o el Pastor Belga Malinois són les races més habituals per les seves qualitats físiques, intel·lectuals i la seva adaptabilitat a diferents entorns. Aquests gossos són ensinistrats des del seu naixement a centres especialitzats, realitzant exercicis que potencien els seus instints i habilitats.
Com se seleccionen els gossos militars?
No tots els gossos tenen les característiques necessàries per ser seleccionats com a gossos militars. Aquest procés comença amb una acurada selecció de races. Tot i que cada gos té el seu caràcter únic, les races típicament seleccionades comparteixen atributs genètics que els fan ideals per realitzar tasques de alta exigència física i intel·lectual. Aquestes races solen ser avaluades en funció de la capacitat d'aprenentatge, estabilitat emocional, temperament i habilitats físiques.
- Pastor Alemany: Reconegut pel caràcter protector i la gran capacitat cognitiva. És un expert en tasques de guàrdia, protecció y recerca.
- Pastor Belga Malinois: Conegut per la seva agilitat, velocitat i valentia. És capaç fins i tot de llançar-se des d'helicòpters, una habilitat que el converteix en un gos multitasca.
- Pagès Retriever: Aquest gos és especialment eficaç en la detecció d'explosius gràcies al seu olfacte excepcional.
- Husky siberian: Encara que menys comú en aquest àmbit, la seva resistència física el converteix en una opció destacada per missions en climes extrems.
- Sabueso: Especialistes en rastreig, són ideals per localitzar individus o evidència en àmplies àrees.
La formació d'un gos militar és un procés ardu. Inicia amb el desenvolupament dels seus instints bàsics a través de Jocs i exercicis de socialització, i posteriorment inclou entrenament avançat on se'ls ensenyen tasques com ara la detecció d'explosius, guàrdies, atac o rescat. Cada etapa és supervisada de manera rigorosa pels entrenadors per garantir lèxit.
Funcions dels gossos militars
Els gossos militars exerceixen rols crucials en les Forces Armades i cossos de seguretat. Algunes de les principals funcions inclouen:
- Detecció d'explosius i substàncies perilloses: Gràcies al sentit de l'olfacte, poden identificar materials perillosos en instal·lacions militars, equipatge o vehicles.
- Cerca i salvament: El seu sentit agut de l'olfacte i resistència física permeten localitzar persones atrapades després de desastres naturals o en zones de guerra.
- Patrullatge i vigilància: Són entrenats per detectar amenaces a bases militars, perímetres segurs i zones d'alta seguretat.
- Atac controlat: En casos extrems, són utilitzats per neutralitzar insurgents o protegir els seus companys humans.
Història i evolució dels gossos militars
La història dels gossos en funcions militars es remunta a les civilitzacions antigues. De fet, els egipcis, perses i grecs ja utilitzaven gossos en els seus exèrcits com a guardians, rastrejadors i combatents. El molós d'Epir, un gos conegut pel seu poder físic, va ser una de les races més destacades en aquesta època.
Durant la Primera Guerra Mundial, es van emprar races com el Airedale Terrier, el Schnauzer Gegant i el Pastor Alemany per a labors de missatgeria i reconeixement. A la Segona Guerra Mundial, es va consolidar l'ús de gossos per a la detecció de mines i com a sentinelles. A la Guerra Freda, els gossos van exercir rols clau en la vigilància de bases nuclears.
Avui dia, l'avenç en la tecnologia ha permès combinar les habilitats naturals dels gossos amb eines com ara armilles tàctices equipades amb càmeres i micròfons, millorant encara més el seu acompliment al camp.
La vida d´un gos militar després del servei
En concloure la seva carrera, els gossos militars són generalment retirats a llars adoptives. Diferents organitzacions treballen per assegurar-los un retir digne, on puguin gaudir de la resta de la vida en un ambient tranquil i familiar. En alguns casos, romanen amb els seus ensinistradors, amb els que han desenvolupat un enllaç profund durant els anys de servei.
A més, hi ha monuments a tot el món dedicats a honrar aquests lleials companys. En països com els Estats Units, memorials com el War Dog Memorial recorden la seva contribució en conflictes bèl·lics i el seu sacrifici en el compliment del deure.
Els gossos militars són més que companys per als soldats; són autèntics herois que, amb la seva valentia i habilitats excepcionals, tenen un paper crucial en la seguretat i el benestar dels éssers humans.