La infecció d'úter a gosses, També coneguda com piometra, és una afecció greu que afecta principalment femelles no esterilitzades. Aquesta condició pot posar en risc la vida de les mascotes si no es detecta i es tracta de manera oportuna. Tenir un coneixement exhaustiu sobre els símptomes, factors de risc, diagnòstic, tractament i Prevenció és crucial per protegir la salut de les gosses.
En aquest article, abordarem en profunditat tots els aspectes relacionats amb la piometra, aportant informació completa i actualitzada. Aquest coneixement us permetrà actuar de manera ràpida i eficaç davant de qualsevol sospita d'aquesta malaltia.
Què és la piometra o infecció uterina?
La piometra és una infecció bacteriana de l'úter que provoca l'acumulació de pus a l'interior. Aquest problema sorgeix a causa d'alteracions hormonals que afecten la resistència de l'úter davant d'infeccions bacterianes, especialment després del cicle de zel. Durant el zel, el coll uterí s'obre facilitant l'entrada de bacteris des de la vagina a l'úter. Si aquests bacteris proliferen, es desenvolupa la infecció.
És important destacar que hi ha dos tipus principals de piometra:
- Piometra oberta: El coll de l'úter roman obert i permet la sortida del pus a través de secrecions vaginals. Aquest tipus facilita la detecció primerenca de la malaltia a causa dels símptomes visibles com a secrecions pudents.
- Piometra tancada: En aquest cas, el coll de l'úter està tancat, cosa que impedeix la sortida del pus. Això representa més risc per a la gossa, ja que l'úter pot trencar-se a causa de la pressió interna, causant una peritonitis, una infecció greu a la cavitat abdominal.
És fonamental entendre que la piometra pot afectar gosses de qualsevol edat que hagin assolit la maduresa sexual, però és més comú en femelles adultes i geriàtriques.
Símptomes de la piometra en gosses
Els símptomes de la piometra solen aparèixer entre tres i sis setmanes després de l'últim zel. És crucial que els amos estiguin atents a qualsevol canvi inusual en el comportament o la salut de la seva gossa. Alguns dels símptomes més comuns inclouen:
- Secreció vaginal purulenta: Present en casos de piometra oberta. Aquestes secrecions tenen una olor forta i poden variar en color.
- Decaïment i letargia: La gossa es pot mostrar menys activa i més apàtica del que és habitual.
- Augment de la set i la micció: També coneguts com a polidípsia i poliúria, aquests símptomes són freqüents.
- Pèrdua de gana i pes: L'anorèxia i la pèrdua significativa de pes són senyals d'alarma.
- Febre o hipotèrmia: La temperatura corporal pot fluctuar segons l'estat de la infecció.
- Distensió abdominal: Més comú en piometra tancada, degut a l'acumulació de pus.
- Dolor en caminar o seure: Això pot ser un indici de malestar abdominal.
- Vòmits i diarrea: Problemes gastrointestinals són signes addicionals que cal tenir en compte.
- Signes d'intoxicació general: Aquests poden incloure genives pàl·lides, debilitat extrema i símptomes de xoc en fases avançades.
En casos greus, sobretot en piometra tancada, els símptomes poden ser menys evidents, cosa que dificulta el diagnòstic primerenc. Per això, davant de qualsevol sospita, és vital acudir al veterinari immediatament.
Causes i factors de risc
L'aparició de la piometra està influenciada per diversos factors, entre ells:
- Alteracions hormonals: L'augment de progesterona, hormona que prepara l'úter per a l'embaràs, pot incrementar la susceptibilitat a infeccions.
- Ús de medicaments hormonals: Fàrmacs utilitzats per evitar el zel o interrompre gestacions no desitjades augmenten significativament el risc de piometra.
- Edat avançada: Les gosses més grans són més propenses a causa de l'acumulació de cicles hormonals.
- Cicles de zel irregulars: Els problemes hormonals relacionats amb el zel poden predisposar el desenvolupament de les infeccions.
- Condicions mèdiques: Malalties com ara diabetis o alteracions immunològiques també augmenten el risc.
A més, el postpart pot ser un període crític, ja que l'úter encara està en procés de recuperació. En aquestes circumstàncies, és més probable que els bacteris trobin un ambient propici per desenvolupar-se.
Diagnòstic de la infecció uterina
El diagnòstic de la piometra ha de ser ràpid i encertat. Els veterinaris solen emprar una combinació de mètodes per confirmar-ho:
- Anamnesi: Recull detallat de l'historial mèdic i reproductiu de la gossa.
- Exàmens físics: Una avaluació exhaustiva per identificar signes visibles de la malaltia.
- Ecografia abdominal: És el mètode més eficaç per detectar acumulació de líquid a l'úter.
- Radiografies: Útils per detectar canvis en la mida i la forma de l'úter.
- Analítica sanguínia: Revela indicadors com a augment de leucòcits i disfunció renal o hepàtica.
- Citologia vaginal: Utilitzada per confirmar la presència de bacteris i infeccions.
Un diagnòstic primerenc és vital per evitar complicacions. És important que els amos reconeguin els símptomes inicials i busquin atenció veterinària immediata.
Opcions de tractament
Hi ha diferents enfocaments per tractar la piometra depenent de la gravetat de la condició:
- Ovariohisterectomia: És el tractament més eficaç i consisteix en l'extirpació quirúrgica de l'úter i els ovaris. És una solució definitiva i preveu les recaigudes.
- Tractament mèdic: En casos lleus o quan es vol preservar la fertilitat, es poden emprar prostaglandines i antibiòtics. No obstant això, aquest enfocament implica més riscos de recaiguda i és menys efectiu que la cirurgia.
- Cures pal·liatives: Si la gossa es troba en estat crític, s'estabilitza mitjançant fluidoteràpia i administració d'antibiòtics abans de procedir amb la cirurgia.
El tractament quirúrgic no sols resol la infecció, sinó que també elimina futurs riscos relacionats amb el sistema reproductiu de la gossa.
mesures preventives
La prevenció és l'eina més efectiva contra la piometra. Algunes mesures clau inclouen:
- Esterilització primerenca: És la manera més fiable d'evitar la piometra i altres malalties reproductives.
- Seguiment regular: Realitzar controls veterinaris freqüents per monitoritzar la salut general de la gossa.
- Evitar medicaments hormonals: Reduir l'ús de fàrmacs per inhibir el zel o interrompre embarassos.
Un seguiment adequat i l'esterilització oportuna poden marcar la diferència entre una vida saludable i complicacions greus a la mascota.
Cures posteriors al tractament
Després d'una cirurgia o tractament mèdic, és crucial garantir el benestar de la gossa mitjançant cures postoperatòries adequades.
- Administració d'analgèsics i antibiòtics: Segons les indicacions del veterinari.
- Vigilància de la ferida quirúrgica: Mantenir neta i seca, vigilant signes d'infecció.
- Restricció de l'activitat física: Limitar els moviments fins que no s'autoritzi una recuperació total.
- Dieta balancejada: Promoure una nutrició adequada per afavorir-ne la recuperació.
Amb les cures adequades, les possibilitats d'una recuperació completa són molt altes, garantint una vida llarga i saludable per a la teva gossa.
Identificar la piometra a temps, aplicar un tractament eficaç i adoptar mesures preventives com l'esterilització són factors fonamentals per protegir la salut reproductiva de les mascotes. L'observació constant i un seguiment veterinari adequat són les millors eines per assegurar el benestar de les nostres estimades companyes de vida.