Durant dècades, els amos de gossos han utilitzat una regla senzilla per calcular l’edat de les seves mascotes: multiplicar per set els anys de l’animal. No obstant això, aquesta fórmula popular mai no ha tingut base científica. Un recent estudi publicat a la revista Cell Systems ha desmuntat completament aquest mite, revelant que els gossos envelleixen de manera molt més complexa i dinàmica.
Investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Diego han analitzat l’ADN de més d’un centenar de pagesos retriever per traçar un rellotge biològic basat en la metilació del genoma. Els resultats demostren que els gossos envelleixen a un ritme vertiginós durant els primers anys de vida, per després alentir dràsticament el procés. La nova equació proposada pels científics permet calcular amb precisió l’edat humana equivalent de qualsevol can.
La fórmula que canvia el càlcul de l’edat canina
La investigació, liderada per Trey Ideker i Tina Wang, va examinar els patrons de metilació de l’ADN en 104 gossos de raça pagès retriever, amb edats compreses entre les 8 setmanes i els 16 anys. Aquestes dades es van comparar amb les de 320 persones entre 1 i 103 anys. L’anàlisi va revelar que la metilació de l’ADN actua com a indicador fiable de l’envelliment, permetent establir una correlació molt més precisa que la simple multiplicació per set.
L’equació resultant és la següent: edat humana = 16 × ln(edat del gos) + 31. En aquesta fórmula, ‘ln’ representa el logaritme natural, una funció matemàtica que reflecteix l’acceleració inicial de l’envelliment i la desacceleració posterior. Gràcies a aquesta equació, un gos d’un any equival a un humà de 31 anys, mentre que un de 4 anys se situa als 53 anys humans.
Equivalències reals: de cadell a vell
Les dades obtingudes per l’equip californià ofereixen una taula d’equivalències molt diferent de la tradicional. Un cadell de 8 setmanes té una edat biològica comparable a un nadó de 9 mesos. En complir el primer any, el gos ja ha aconseguit la maduresa sexual i física d’un adult jove de 31 anys. Als 2 anys, l’equivalència puja a 42 anys; als 4, a 53; i als 12, a 71 anys.
A partir dels 5 anys, el ritme d’envelliment s’alenteix notablement. Per exemple, un gos de 10 anys equival a un humà de 68 anys i un de 15 a 74 anys. Aquesta progressió demostra que els gossos no envelleixen de manera lineal, sinó que el seu desenvolupament és molt més accelerat a la joventut i s’estabilitza a la vellesa.
Limitacions i factors que influeixen a l’envelliment
Tot i els avenços, els investigadors adverteixen que aquesta fórmula no és universal. L’estudi es va realitzar exclusivament amb pagesos retriever, una raça de grandària gran. Se sap que les races petites tendeixen a viure més temps i envelleixen a un ritme diferent. Factors com l’esterilització de gossos, l’alimentació, la cruïlla de races i l’entorn també influeixen en el rellotge biològic de cada animal.
Per tant, l’equació s’ha de considerar una aproximació general, especialment vàlida per a gossos de mida similar al pagès. El pas següent de l’equip de recerca és ampliar l’estudi a altres races per calibrar la fórmula i oferir una eina més precisa per a tots els propietaris de mascotes.
A més, els experts recorden que l’edat biològica no sols depèn de l’ADN, sinó també de l’estil de vida. Un gos ben alimentat, amb exercici regular i revisions veterinàries periòdiques, pot gaudir d’una vellesa més saludable, independentment del que indiqui la fórmula matemàtica.
La ciència ha desmuntat completament la vella regla dels set anys. Amb la nova fórmula basada en la metilació de l’ADN, els propietaris de gossos poden calcular amb més precisió l’edat biològica de les mascotes. Tot i que encara queda feina per adaptar l’equació a totes les races, aquest avenç suposa un canvi de paradigma en la comprensió de l’envelliment caní.