La salut dels gossos es pot veure afectada per una sèrie d'afeccions habituals que, en molts casos, són prevenibles si es prenen les precaucions necessàries. Viure amb un animal de companyia implica estar atent als símptomes i conèixer les malalties més comunes que els poden afectar, sobretot quan les estacions canvien o si l'entorn on viuen facilita el contacte amb agents infecciosos.
Els canvis de temperatura, la humitat o la presència de paràsits són alguns dels factors més rellevants que incrementen la probabilitat que un gos emmalalteixi. A més, la convivència amb altres animals i la manca de mesures preventives poden propiciar l'aparició de patologies diverses, des de lleus fins a potencialment greus per al benestar.
Principals malalties infeccioses en gossos
Durant l'hivern o en èpoques de pluja, els gossos són especialment vulnerables a malalties respiratòries. L'exposició a ambients freds, humits o amb poca ventilació pot afavorir l'aparició de quadres com ara tos de les gosseres (traqueobronquitis infecciosa), que es transmet fàcilment entre gossos, sobretot a llocs amb molta concentració d'animals. Conèixer més sobre la tos de les gosseres ajuda a prevenir-la.
Aquesta malaltia sol manifestar-se a través de tos seca, esternuts, secreció nasal i decaïment. En els casos més avançats pot arribar a provocar pneumònia, especialment si el sistema immunològic del gos està debilitat per ledat o per malalties prèvies.
Una altra patologia rellevant és la leptospirosi, causada per bacteris que es troben en aigües estancades contaminades amb orina d'animals infectats. Els símptomes més habituals inclouen febre, vòmits, debilitat generalitzada i, en casos greus, icterícia i danys renals. Evitar el contacte amb tolls o zones entollades i mantenir la vacunació són essencials per prevenir el contagi.
Les infeccions gastrointestinals tampoc són inusuals, sobretot quan els animals ingereixen aliments o aigua en mal estat, o si exploren zones on hi pugui haver restes contaminades. Els vòmits i la diarrea solen ser els primers signes d'alerta, però si persisteixen es poden complicar i posar en risc la vida de l'animal.
Problemes cutanis i parasitosis: paparres, puces i altres riscos
La humitat i la poca higiene afavoreixen l'aparició de dermatitis per humitat. Aquestes lesions cutànies, conegudes també com a «hot spots», s'observen com a àrees vermelles, humides, adolorides i que avancen ràpidament si no es tracten. És important assecar bé el gos després de les passejades sota la pluja i mantenir el seu pelatge net i ventilat. Aprendre més sobre cura de la pell en gossos.
La presència de paràsits externs com puces i paparres suposa un risc addicional. No només ocasionen molèsties, picor i irritació, sinó que actuen com a vectors de malalties com l'ehrlichiosi, la malaltia de Lyme o la babesiosi. Revisar regularment el pelatge i utilitzar desparasitants periòdicament són mesures fonamentals, especialment després de passejades per zones arbrades o de camp.
Pel que fa als paràsits interns, com cucs i tenies, aquests poden afectar directament la salut digestiva del gos i, de vegades, transmetre's a les persones. Realitzar desparasitacions de manera regular, seguint les indicacions del veterinari, ajuda a protegir tant l'animal com el seu entorn familiar.
Mesures de prevenció i recomanacions generals
El calendari de vacunació i les visites periòdiques al veterinari són fonamentals per prevenir moltes malalties. Mantenir les desparasitacions al dia, garantir una alimentació equilibrada i reforçar la immunitat del gos mitjançant una bona dieta i exercici regular són pràctiques bàsiques per millorar-ne la qualitat de vida. Consulta la nostra guia d'alimentació canina.
Altres recomanacions inclouen:
- Subjectar les sortides en dies freds o plujosos i assecar bé l'animal en tornar a casa.
- Oferir un espai càlid i sec on el gos pugui dormir arrecerat de corrents d'aire i humitat.
- Evitar canvis bruscos de temperatura i protegir especialment cadells, gossos grans o aquells amb problemes de salut previs.
- Consulteu sempre amb el veterinari davant l'aparició de símptomes com ara tos persistent, vòmits, diarrea, febre, lesions cutànies o canvis en el comportament.
- No automedicar l'animal. Els tractaments han d'estar sempre supervisats per un professional.
En el cas de gossos que surten al camp o estan en contacte freqüent amb altres animals, pot ser necessari ajustar la freqüència de la desparasitació i reforçar les mesures preventives, com ara l'aplicació de repel·lents o l'ús de roba impermeable en dies de pluja.
Una ràpida atenció davant de qualsevol símptoma i l'adopció de mesures preventives són clau per evitar complicacions. Un gos ben cuidat i protegit tindrà menys probabilitats de patir malalties comunes i podrà gaudir d'una vida llarga i saludable amb la família.
