En els darrers anys, les intervencions assistides amb animals han deixat de ser una raresa per convertir-se en una opció terapèutica cada cop més estesa a Espanya. Des d’hospitals públics fins a granges escola, passant per zoològics, l’ús de gossos, cavalls i fins i tot lleons marins s’han integrat en tractaments dissenyats per equips multidisciplinaris. L’objectiu no és que l’animal guareixi per si mateix, sinó que creï un entorn propici perquè la medicina i la teràpia convencional funcionin millor, segons coincideixen diversos experts i entitats del sector.
La clau és que el pacient arribi motivat. Com explica Roberto Banzo, gerent de l’associació Asceal a Osca, la teràpia comença molt abans de la sessió: des que la persona sap que es retrobarà amb el cavall o el gos. Aquesta anticipació ja genera un estat d’ànim positiu que facilita la feina posterior>. Una cosa semblant passa als hospitals de Girona, on la presència de gossos vitamina per a nens hospitalitzats ajuda a reduir l’ansietat dels nens abans de procediments mèdics, o al Projecte TAO d’Elx, on els lleons marins són el centre d’una intervenció que ara s’expandeix a altres activitats.
Un enfocament terapèutic que va més enllà del contacte amb lanimal
Contràriament al que molts pensen, aquestes teràpies no consisteixen a passar una estona agradable amb un animal. Darrere de cada sessió hi ha una planificació individualitzada amb objectius concrets>, que poden anar des de la millora de la motricitat fins al reforçament de l’autoestima. El psicòleg Javier López-Cepero, de la Universitat de Sevilla, ho resumeix així: els animals no curen, però creen les condicions perquè la curació sigui més ràpida. Als seus cursos d’estiu a la Universitat Pablo d’Olavide, ha destacat que la presència d’un gos o un gat pot ser el primer pas perquè un pacient parli de temes dolorosos o s’impliqui en exercicis de rehabilitació.
A Asceal, el procés comença amb una valoració prèvia per determinar si la teràpia és adequada per a cada usuari. No totes les patologies són compatibles, i muntar a cavall no sempre és recomanable, adverteix Banzo. Un cop aprovada, es dissenya una sessió a mida, on cada exercici respon a un objectiu terapèutic. L’usuari pot estar jugant, però l’equip sap exactament què s’està treballant a cada moment.
La selecció de l’animal, clau per a l’èxit de la intervenció
Un dels aspectes que es repeteix més entre els professionals és la importància d’escollir l’animal adequat. No val qualsevol cavall ni qualsevol gos, insisteix Banzo. A Asceal, han arribat a valorar fins a cinquanta cavalls abans de trobar-ne un que reuneixi les condicions necessàries: raça, altura, caràcter, cadència del pas i capacitat de reaccionar davant de comportaments imprevistos. El mateix passa amb els gossos: un pagès retriever que sigui excel·lent a casa no ha de ser un bon terapeuta. Han de ser afables, sociables, no agressius ni excessivament nerviosos, i el benestar durant la sessió és prioritari.
López-Cepero afegeix que els animals també s’estressen, i si això passa, se’ls deixa descansar. La participació de l’animal ha de ser voluntària i en condicions agradables, perquè si està incòmode no només no ajuda, sinó que pot perjudicar. A l’Hospital Trueta de Girona, els gossos de l’Aliança Purina Teràpia Animal han estat seleccionats i entrenats específicament per treballar en entorns clínics, i la seva presència s’ha consolidat després d’un any de resultats positius a la unitat de paràlisi cerebral.
Nous horitzons: dels hospitals als zoològics
L´expansió d´aquestes teràpies no es limita als centres sanitaris. A Girona, l’Hospital Santa Caterina i la Xarxa de Salut Mental ja preparen nous programes amb gossos, semblant a les teràpies per a adolescents de salut mental, mentre que a Elx, la Fundació Río Safari ha fet un gir al seu emblemàtic Projecte TAO. Després de vint anys treballant amb lleons marins, han ampliat l’enfocament per incloure passejades pel zoo, tallers d’horticultura, arteteràpia i dinàmiques grupals>. La terapeuta ocupacional Carmen Lojo explica que ara la intervenció se centra en tot el que passa al voltant del contacte amb l’animal, no només al bany.
El programa manté el calendari: sessions intensives de deu dies per a nens amb trastorn de l’espectre autista, paràlisi cerebral i malalties rares, de 3 a 13 anys. Quatre de les deu sessions són banys amb lleons marins, i la resta es distribueixen en activitats a terra ferma>. La presidenta de la fundació, Andrea Ibáñez, assegura que aquesta evolució no és pas enrere, sinó una millora que garanteix el benestar animal i la qualitat terapèutica.
Beneficis que transcendeixen allò físic
Més enllà de la rehabilitació motora, els professionals destaquen limpacte emocional i social. Molts usuaris recuperen l’autoestima en sentir-se capaços de controlar una situació, com muntar a cavall o interactuar amb un lleó marí>. A Asceal, han vist com nens que a l’escola eren ignorats es converteixen en els experts del grup quan arriben a la granja. Aquest canvi de mirada, segons Banzo, transforma la seva relació amb els altres i els ajuda a integrar-s’hi.
Al Projecte TAO, els familiars reporten millores a l’estat d’ànim, la motivació i la capacitat d’adaptació social. Més de 5.000 persones han passat pel programa des del començament, i els resultats s’avaluen en àrees cognitiva, motora, social i emocional, a més de mesurar la qualitat del son i l’estrès del cuidador. López-Cepero, per la seva banda, recorda que els beneficis dels gossos de teràpia estan demostrats: la presència d’un animal redueix la tensió i genera un entorn més relaxat, cosa que facilita qualsevol procés terapèutic.
La tendència és clara: cada cop més centres a Espanya aposten per integrar els animals com una eina més dins dels tractaments. Ja sigui en un hospital de Girona, una granja escola a Osca o un zoològic a Elx, la filosofia és la mateixa>: l’animal no és un fi, sinó un mitjà perquè la persona se senti més capaç, més motivada i més connectada amb el seu entorn. I això, segons tots els experts, marca la diferència.
