Guia completa sobre les malalties autoimmunes canines

El sistema immunològic és crucial tant en humans com en els nostres amics canins. La seva funció principal és protegir el cos contra organismes o substàncies invasives que puguin causar malalties. No obstant això, un malfuncionament del sistema immunològic pot provocar que comenci a atacar les pròpies cèl·lules del cos, originant les trucades malalties autoimmunes. Aquestes patologies poden ser greus i comprometre la qualitat de vida del gos, per la qual cosa és vital conèixer-ne les causes, els símptomes i els tractaments disponibles per gestionar-les.

Què són les malalties autoimmunes en gossos?

Les malalties autoimmunes en gossos ocorren quan el sistema immunològic, en lloc de defensar el cos contra agents patògens, comença a atacar els seus propis teixits i cèl·lules. Aquest fenomen es deu a la producció de autoanticossos, que identifiquen erròniament les cèl·lules sanes com una amenaça. Diferents parts del cos es poden veure afectades, cosa que pot portar a una varietat de problemes de salut, incloent trastorns cutanis, del sistema digestiu, neurològic, hepàtics, entre d'altres.

Tipus de malalties autoimmunes

Hi ha diversos tipus de malalties autoimmunes que poden afectar els gossos, depenent de l'òrgan o sistema corporal que queda compromès:

• Dermatitis autoimmune: Aquesta condició afecta la pell i es pot manifestar en forma d'erupcions, pèrdua de pèl i picor.
• Anèmia hemolítica autoimmune: El sistema immune destrueix els glòbuls vermells, cosa que genera fatiga, debilitat i, en casos més greus, dificultats greus per respirar.
• Artritis autoimmune: La inflamació de les articulacions provoca dolor i dificultat per al moviment.
• Tiroïditis autoimmune: Les glàndules productores d'hormones tiroïdals són atacades, cosa que pot resultar en hipotiroïdisme i un augment de pes.
• Lupus eritematós sistèmic: Una de les malalties autoimmunes més comunes en canins. Aquesta afecta òrgans com els ronyons, la pell i les articulacions.
• Malaltia d'Addison: Afecta les glàndules suprarenals, impedint que produeixin hormones crucials com el cortisol.
• Pènfig foliaci: Malaltia cutània autoimmune que provoca l'aparició de pústules i crostes a tot el cos.

Què causa les malalties autoimmunes en gossos?

Actualment, no se sap la causa exacta de les malalties autoimmunes en gossos. Tot i això, es creu que certs factors genètics i ambientals juguen un paper important. Aquestes són algunes de les causes més acceptades:

• Predisposició genètica: Algunes races canines, com el Akita, el Doberman o el Chow Chow, són més susceptibles a desenvolupar malalties autoimmunes a causa de la seva herència genètica.
• Exposició a infeccions: Un patogen pot confondre el sistema immunològic, cosa que porta a una resposta inadequada que acaba atacant les pròpies cèl·lules del gos.
• Estressors ambientals: L'exposició a productes químics, al pol·len o fins i tot a certs aliments pot desencadenar l'activació incorrecta del sistema immunològic, especialment en gossos amb predisposició genètica.
• Vacunes: Encara que infreqüent, alguns estudis indiquen que certs components de les vacunes poden desencadenar reaccions autoimmunes, especialment en gossos predisposats.
• medicaments: Alguns tractaments farmacològics perllongats poden alterar el funcionament del sistema immunològic.

Símptomes comuns de les malalties autoimmunes en gossos

Els símptomes de les malalties autoimmunes poden variar molt segons l'òrgan o el sistema afectat. No obstant això, aquests són alguns dels signes més comuns que poden alertar els propietaris d'un possible problema:

• Diarrea persistent: Sovint acompanyada per rastres de sang i dificultat per defecar.
• Pèrdua de pes i massa muscular: Els gossos afectats poden perdre pes ràpidament i també poden tenir dificultats per caminar o moure's a causa de la debilitat muscular.
• Letargia i manca d'energia: Els gossos poden semblar cansats, sense ganes de jugar o participar en activitats que abans gaudien.
• Úlceres a diferents parts del cos: Les àrees afectades inclouen les orelles, potes, nas i boca.
• Infeccions recurrents: El sistema immunològic debilitat pot portar a infeccions freqüents a la pell o en altres parts del cos.
• Febre recurrent: Alguns gossos poden experimentar augments a la temperatura sense la presència d'infeccions visibles.
• Problemes cutanis: La pell pot mostrar signes d'erupcions, pèrdua de pèl, picor extrema, i en casos greus, ulceracions.
• Forta olor corporal: En alguns casos, els gossos afectats poden desenvolupar una olor forta i desagradable.

Diagnòstic de malalties autoimmunes en gossos

El diagnòstic duna malaltia autoimmune en gossos pot ser un procés complicat a causa de la naturalesa variada dels símptomes. No obstant això, hi ha diverses proves que els veterinaris poden realitzar per obtenir un diagnòstic clar:

• Examen físic: El veterinari revisarà detingudament els senyals físics del gos, com ara úlceres a la pell, pèrdua de pes i letargia.
• Anàlisi de sang: Una anàlisi detallada dels glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes pot mostrar signes d'anèmia hemolítica o altres deficiències en el funcionament del sistema immunològic.
• Biòpsies: Les mostres de teixits afectats, com ara la pell o les articulacions, poden ajudar a identificar cèl·lules anormals o inflamacions causades per l'activitat autoimmune.
• Radiografies i ecografies: Ajuden a detectar possibles danys a òrgans interns, com el cor o els ronyons, a conseqüència d'alguna malaltia autoimmune.
• Proves serològiques: Aquestes proves detecten la presència d'anticossos específics que ataquen les cèl·lules pròpies del cos.

Tractament de les malalties autoimmunes en gossos

El tractament de les malalties autoimmunes en gossos és un procés llarg i meticulós que depèn de la gravetat dels símptomes i del sistema afectat. A continuació, alguns dels tractaments més comuns:

1. Medicaments immunosupressors

Els medicaments immunosupressors són una part essencial del tractament de qualsevol malaltia autoimmune, ja que ajuden a reduir l'activitat excessiva del sistema immunològic que està atacant el propi cos. Alguns dels més utilitzats inclouen:

• Prednisona: Un corticosteroide que ajuda a controlar la inflamació i reduir lactivitat autoimmune. Les dosis s'ajusten segons la resposta del gos.
• Azatioprina: Aquest medicament és utilitzat en casos més greus per suprimir l'acció del sistema immunològic. S'acompanya amb prednisona en alguns casos.
• Metotrexat: Menys comú, però útil en casos refractaris o quan altres tractaments no funcionen adequadament.
• Ciclosporina: S'utilitza quan cal reduir les dosis de prednisona per evitar efectes secundaris perllongats.

2. Tractaments addicionals

• Antiinflamatoris: S'administren per disminuir la inflamació i alleujar el dolor a les articulacions afectades, com a l'artritis autoimmune.
• Immunoglobulines intravenoses (IgIVh): Es fan servir en casos greus per modular la resposta immune.
• Suplements nutricionals: Els suplements d'àcids grassos omega-3 i antioxidants poden ajudar a reduir la inflamació i millorar la qualitat del pelatge en gossos amb malalties cutànies autoimmunes.

3. Cures a llarg termini

Els gossos amb malalties autoimmunes requereixen un pla de cures a llarg termini. És essencial establir un règim de visites veterinàries regulars per fer un seguiment del progrés del tractament i ajustar les dosis de medicaments segons calgui. A més, és fonamental observar qualsevol canvi en el comportament o els símptomes del gos, ja que poden indicar una recaiguda o laparició de nous símptomes. Depenent de la malaltia, també pot ser necessari fer anàlisis de sang, orina i altres proves diagnòstiques regularment.

Alimentació i cures especials

una adequada alimentació és clau per a gossos diagnosticats amb malalties autoimmunes. Els gossos amb aquestes condicions poden beneficiar-se de les pautes alimentàries següents:

• Dietes hipoal·lergògenes: Els aliments que redueixen les reaccions al·lèrgiques poden ajudar a mantenir la salut del sistema immunològic.
• Suplements de vitamina E: Ajuden a protegir les membranes cel·lulars contra el dany oxidatiu.
• Aliments amb Omega-3: Aquests àcids grassos també actuen com a moduladors immunes i són recomanats per combatre la inflamació.
• Aliment humit o cuit: En casos on el sistema digestiu estigui afectat, aliments tous com pollastre cuit o carbassa poden ser recomanats per evitar irritacions.

Estratègies per millorar la qualitat de vida del gos

A més de les cures veterinàries regulars, existeixen estratègies complementàries que poden millorar la qualitat de vida d'un gos diagnosticat amb una malaltia autoimmune:

• Exercici moderat: Lexercici diari pot ajudar a mantenir el to muscular i evitar laugment de pes.
• Reduir l'estrès: Mantenir un ambient tranquil i relaxat és fonamental, ja que l'estrès pot agreujar els símptomes.
• Higiene i cures dermatològiques: En afeccions cutànies, lús de productes especials per a la cura de la pell, com xampú medicat o locions, pot proporcionar alleugeriment.
• Zones de descans adequades: Una àrea còmoda i ben ventilada és essencial per evitar complicacions addicionals.

És crucial que els propietaris de mascotes es mantinguin informats i treballin colze a colze amb el seu veterinari per implementar totes les mesures necessàries i així garantir que el seu gos rebi les millors cures possibles.