Cures i malalties oculars comunes als gossos: símptomes i tractaments

De la mateixa manera que passa amb els éssers humans, els gossos han de tenir cura especial en els seus ulls. Els ulls de les nostres mascotes són sensibles als raigs de llum, si bé és cert que no compten amb tanta definició ni perceben els colors de la mateixa manera que nosaltres.

Els gossos tenen tres parpelles a cada ull: un superior, un altre inferior i una tercera parpella, també anomenada membrana nictitant, que ajuda a distribuir les llàgrimes ia protegir l'ull davant de possibles infeccions. Aquesta estructura és fonamental per a la cura ocular de les mascotes, ja que compleix una funció de barrera protectora davant d'amenaces de l'ambient.

Malalties oculars comunes a gossos

Hi ha diverses malalties que poden afectar els ulls dels gossos, i encara que algunes són lleus, altres poden provocar pèrdua de visió i fins i tot ceguesa si no es tracten adequadament. A continuació, descriurem algunes de les patologies més comunes.

1. Distriquiasi

Una de les afeccions més comunes és la distriquiasi, un trastorn que passa quan un o diversos pèls creixen en una ubicació incorrecta a la parpella, o quan les pestanyes es desvien cap a l'ull. Això provoca fricció constant, irritació i molèsties a la superfície ocular. El tractament sol dependre de la severitat, podent abastar des de simples procediments de depilació fins a cirurgies làser més avançades.

2. Conjuntivitis

Una altra patologia freqüent és la conjuntivitis, que es produeix per la inflamació de la conjuntiva, la part color carn que recobreix lull i el connecta amb les parpelles. Aquesta malaltia pot ser causada per factors ambientals, bacteris o fins i tot al·lèrgies. Entre els seus símptomes més comuns hi ha l'envermelliment, el llagrimeig i la secreció ocular.

La conjuntivitis pot tenir diverses presentacions:

• Conjuntivitis serosa: caracteritzada per una secreció aquosa i clara. Sol provocar-se per vent o pols als ulls del gos.
• Conjuntivitis mucoide: mostra una secreció mucosa, de vegades conseqüència de fol·licles afectats a la tercera parpella.
• conjuntivitis purulenta: amb secreció de pus groc o verdós com a conseqüència d'una infecció bacteriana.

3. Ull sec (Queratoconjuntivitis seca)

El ull sec és un altre trastorn comú, també conegut com a queratoconjuntivitis seca, que passa quan el gos no produeix suficients llàgrimes per lubricar adequadament la superfície dels seus ulls. Això pot ser degut a causes immunològiques, malalties com el mocot o danys a les glàndules lacrimals.

Els símptomes inclouen envermelliment ocular, úlceres corneals i dolor. En casos severs, si no es tracta a temps, pot portar a la pèrdua de visió parcial o total degut a l'opacificació corneal.

4. Úlceres corneals

Les úlceres corneals són lesions que afecten la part més externa de lull, la còrnia. Aquestes lesions poden ser superficials o profundes, i solen derivar de traumatismes, infeccions bacterianes o fins i tot malalties cròniques com la síndrome dull sec o diabetis canina.

Els gossos amb úlceres corneals solen presentar dolor intens, sensibilitat a la llum (fotofòbia), llagrimeig excessiu i fins i tot secrecions purulentes. Si lanimal sembla mantenir lull tancat o entretancat constantment, és essencial visitar el veterinari immediatament.

5. Cascades

Les cataractes es presenten com una opacitat al cristal·lí de l'ull, que causa dificultats de visió i fins i tot ceguesa si no es tracta. Aquesta condició pot ser hereditària o desenvolupar-se en gossos grans a causa del seu envelliment natural. En alguns casos, pot estar relacionada amb malalties com ara la diabetis.

Si es detecta als seus inicis, la cirurgia pot ser una solució efectiva per recuperar la visió del can. Les cataractes congènites poden afectar gossos joves, mentre que les adquirides estan més relacionades amb la vellesa o malalties sistèmiques.

Diagnòstic i tractament de malalties oculars en gossos

El diagnòstic primerenc és clau per evitar complicacions oculars als gossos. Els veterinaris utilitzen diverses proves per identificar les patologies, i en la majoria dels casos, un examen físic de les parpelles, la còrnia i la conjuntiva és suficient per identificar el problema. Altres tècniques més avançades inclouen proves amb tints fluorescents, mesurament de la pressió intraocular i anàlisi de secrecions.

El tractament varia segons la malaltia: des de gotes oculars lubricants per a l'ull sec, antibiòtics o pomades en casos d'infeccions bacterianes, fins a intervencions quirúrgiques en els casos més greus com les cataractes o el glaucoma. És important que els amos no apliquin productes casolans sense recomanació veterinària, ja que molts remeis naturals poden empitjorar la situació.

Prevenció de malalties oculars en gossos

Per evitar problemes oculars a la teva mascota, és fonamental mantenir una rutina d'higiene ocular adequada. Netejar els ulls amb freqüència, evitar que entrin en contacte amb productes químics i mantenir curts els cabells que envolten els ulls són mesures preventives clau.

Algunes races són més propenses a certs trastorns oculars per la seva genètica. El bulldog, el cocker spaniel i el shar pei, per exemple, tenen una major predisposició a l'entropió, una condició en què les parpelles es pleguen cap a dins, causant irritació constant. En aquests casos, les visites regulars al veterinari per revisar la salut ocular són essencials.

Recordeu que la detecció primerenca de qualsevol d'aquestes malalties pot ajudar a minimitzar el dany i millorar la qualitat de vida del vostre gos a llarg termini.