La situaciĂł dels gossos de carrer al Marroc ha col·locat el paĂs al centre de la controvèrsia desprĂ©s de la proliferaciĂł de denĂşncies sobre matances massives d'aquests animals en vigĂlies del Mundial de la FIFA 2030, que se celebrarĂ a terres marroquines al costat d'Espanya i Portugal Diversos col·lectius animalistes assenyalen que aquestes accions estarien motivades per la voluntat de projectar una imatge renovada i ordenada de les ciutats amfitriones davant de l'esdeveniment.
Durant el darrer any, entitats de protecció animal i testimonis locals han compartit imatges i relats impactants del que consideren una campanya intensa per reduir drà sticament la població canina sense llar. Segons testimonis de residents i activistes, els episodis d'eliminació de gossos a ciutats com Casablanca, Marrà queix, Agadir i Ifrane s'haurien fet freqüents i visibles, multiplicant-se els casos d'animals trobats morts, molts amb signes de violència o enverinament.
Què denuncien els grups animalistes?
Fa unes mesos que les organitzacions internacionals i marroquines alerten sobre l'augment de morts de gossos de carrer. Reporten la presència de vehicles municipals sense distintius recorrent barris i zones cèntriques, on recullen animals vius que, segons denúncies, són de vegades sacrificats amb armes de foc oa través de mètodes poc ètics. Testimonis asseguren que en alguns casos s'han fet servir verins prohibits a altres països i mostren la seva preocupació per la brutalitat.
A les xarxes socials circulen fotografies i vĂdeos on s'observa gossos capturats amb llaços de metall, introduĂŻts per força en camionetes, i alguns col·lectius denuncien l'existència de veritables operacions coordinades per acabar amb la vida d'aquests animals. La SociĂ©tĂ© Protectrice des Animaux du Maroc i la CoaliciĂł Internacional per al Benestar Animal (IAWPC) destaquen que reben nombroses alertes diĂ ries sobre captures i morts.
Milers de persones han signat peticions adreçades a la FIFA per exigir el final de les matances, i el debat s'ha colat en mitjans internacionals després de les declaracions de celebritats i experts en benestar animal.
Les autoritats i la seva gestiĂł oficial
Les autoritats marroquines asseguren que la gestió dels animals del carrer s'està fent de manera progressiva i sota està ndards humanitaris, emmarcada al programa TNVR (Captura, Esterilització, Vacunació i Alliberament) en vigor des del 2019. Aquest pla, dotat d'una inversió milionà ria, pretén controlar la població canina combinant la protecció animal amb la salut pública, especialment per combatre la rà bia.
No obstant això, hi ha diferències entre municipis a l'hora d'aplicar aquestes mesures, ja que la competència recau en les autoritats locals i no hi ha una legislació nacional que prohibeixi expressament el sacrifici de gossos a la via pública. Funcionaris del Ministeri de l'Interior admeten que algunes ciutats continuen emprant mètodes tradicionals, com l'ús de verins o trets, a causa de buits legals i l'absència de protocols clars.
El govern reconeix que cada any hi ha al voltant de 100.000 mossegades canines, i un percentatge elevat d'afectats sĂłn menors. Per això, defensen la continuĂŻtat d'estratègies per evitar riscos sanitaris, encara que cada cop mĂ©s veus oficials insisteixen en la necessitat de prohibir mètodes letals i apostar per alternatives ètiques i cientĂfiques.
PressiĂł internacional i el paper de la FIFA
L'escrutini internacional s'ha intensificat a mesura que s'acosta el Mundial 2030. Organitzacions com PETA i figures de l'Ă mbit cientĂfic, entre les quals la biòloga Jane Goodall, han remès cartes i exigències tant al govern com a la FIFA sol·licitant que s'aturin les matances i es reforcin programes humanitaris. Alguns experts consideren que el maltractament animal es podria convertir en un problema reputacional seriĂłs per al Marroc i la federaciĂł internacional si no s'aborden les queixes.
Des de la FIFA han reiterat el compromĂs de vetllar per la protecciĂł animal entre els requisits de la candidatura marroquina, i han assenyalat que estan en contacte permanent amb autoritats del paĂs i ONG per assegurar que les prĂ ctiques siguin compatibles amb els estĂ ndards internacionals en benestar animal. Tot i aixĂ, alguns activistes denuncien la manca de transparència i sol·liciten controls independents sobre el que realment passa als carrers.
Quines alternatives i solucions es proposen?
El debat gira al voltant de la necessitat de trobar un equilibri entre la salut pública, el benestar animal i la imatge global del Marroc com a organitzador del Mundial. Activistes i experts insisteixen a reforçar el programa TNVR, ampliar l'esterilització i la vacunació, i invertir en campanyes de conscienciació ciutadana que previnguin l'abandonament i promoguin l'adopció.
Grups animalistes, veterinaris i representants d'alguns ajuntaments sol·liciten noves lleis que prohibeixin expressament els sacrificis indiscriminats i exigeixen més recursos per monitoritzar l'aplicació dels plans oficials. També demanen la participació dels observadors independents i la publicació de dades i reports fiables.
Un major control i la implementaciĂł de solucions ètiques per gestionar els gossos de carrer al Marroc podrien millorar la imatge del paĂs durant el Mundial, a mĂ©s de promoure polĂtiques pĂşbliques mĂ©s justes i respectuoses amb els animals.
