En els últims temps, l'augment de malalties provocades per paparres en gossos ha encès les alarmes entre veterinaris i responsables públics. Aquestes petites però resistents criatures no només afecten les mascotes, sinó que també representen un risc potencial per a la salut pública, ja que poden transmetre patògens perillosos a animals i persones.
La expansió de les paparres a diverses regions, sumada a la presència de gossos de carrer i el contacte freqüent entre mascotes i entorns exteriors, ha fet que brots i casos esporàdics siguin motiu de preocupació. Saber com es transmeten aquestes malalties, quins són els símptomes i quines mesures preventives hi ha resulta essencial per protegir els gossos i evitar complicacions.
Malalties més comunes transmeses per paparres en gossos
Les paparres actuen com a vectors de múltiples malalties, entre les quals destaquen la rickettsiosi i l'ehrlichiosi. Aquestes infeccions són causades per bacteris que requereixen de les cèl·lules del seu hoste per multiplicar-se. Als gossos, una infestació prolongada sense tractament pot derivar en quadres greus, fins i tot amb risc per a la vida.
Segons els responsables de control animal i autoritats sanitàries, hi ha hagut casos on la manca d'higiene i de recursos en refugis o gosseres ha afavorit l'aparició de brots. Fins i tot, s'han registrat morts de treballadors i animals en instal·lacions amb condicions d'insalubritat i absència de mesures preventives adequades.
Com es produeix el contagi i per què és important la prevenció
Les paparres poden trobar-se tant en àrees rurals com urbanes, refugiant-se en vegetació densa, matolls i jardins. Els gossos s'exposen especialment en sortir a l'exterior o en conviure amb altres animals infestats. El contacte amb un gos de carrer o amb gossos que deambulen lliurement augmenta notablement el risc de transmissió. Les paparres poden adherir-se fàcilment al pelatge i passar desapercebudes durant dies.
Quan el paràsit mossega l'animal, pot transmetre bacteris responsables de malalties. De vegades, els símptomes no apareixen immediatament, dificultant un diagnòstic precoç. La prevenció efectiva rau a mantenir els gossos nets, desparasitats i vacunats, i evitar que vaguen sense supervisió fora de la llar.
Mesures de prevenció a la llar i en comunitats
Per disminuir el risc d'infestació i de malaltia, es recomana seguir una sèrie de bones pràctiques senzilles però efectives:
- Revisar periòdicament el pelatge dels gossos, especialment després de passejades per zones amb vegetació.
- Administrar tractaments antiparasitaris recomanats pel veterinari de manera regular.
- Mantenir els espais nets, retirant mala herba i tallant la gespa per reduir l'hàbitat de les paparres.
- Evitar el contacte de les mascotes amb gossos de carrer o animals no supervisats.
- Acudir a l'veterinari davant de qualsevol símptoma sospitós com febre, apatia, inflamació articular o ferides inexplicables.
Si es troba una paparra adherida al gos, el més recomanable és retirar-la amb eines especials i guants, seguint instruccions precises per evitar que parts del paràsit quedin a la pell de l'animal, la qual cosa podria afavorir infeccions. És convenient sol·licitar la intervenció d'un professional veterinari si sorgeix algun dubte durant el procediment.
El paper de les campanyes de salut i control animal
En algunes regions, davant l'augment d'infestacions i reportis de malalties derivades de paparres, les autoritats han posat en marxa campanyes de desparasitació, vacunació i fumigació als barris més afectats. S'han prioritzat zones amb alta presència de gossos de carrer i s'han realitzat accions informatives perquè els amos siguin més conscients de la importància de la cura preventiva.
Organismes de control animal, en col·laboració amb àrees de benestar animal, han identificat que la presència de gossos sense supervisió, l'acumulació de residus i l'escassetat de recursos sanitaris a refugis agreugen el risc. Per això també s'han dirigit esforços a la millora d'instal·lacions, la formació de personal i la dotació de productes antiparasitaris, de vegades amb suport de patrocinadors o mitjançant campanyes solidàries.
Implementar aquestes mesures i participar en programes comunitaris és fonamental per reduir la incidència de malalties transmeses per paparres, garantint la protecció tant de la salut animal com de la població.
