Les baixes temperatures de l'hivern poden plantejar riscos seriosos per a la salut de moltes races de gossos. Tot i que solem pensar que el seu pelatge els protegeix de qualsevol inclemència, la realitat és que existeixen determinades races especialment vulnerables al fred que requereixen cures addicionals quan arriba la temporada hivernal. La sensibilitat a les temperatures baixes pot ser deguda a la mida, la quantitat de greix corporal o el tipus de pèl, cosa que fa que els seus amos hagin d'extremar la precaució per evitar complicacions.
Veterinaris i experts insisteixen que els gossos no afronten l'hivern de la mateixa manera. Els problemes derivats de l'exposició perllongada al fred —com la hipotèrmia, els refredats, la rigidesa articular o la letargia— afecten sobretot a gossos de mida petita, pelatge curt o escassa massa corporal. A més, els cadells, els animals d'edat avançada i aquells amb malalties prèvies també són part dels grups de risc, per la qual cosa resulta imprescindible adaptar les rutines i les cures durant els mesos freds.
Raons per les quals algunes races són més sensibles al fred
Algunes races tenen caracterÃstiques fÃsiques que les fan especialment sensibles a les baixes temperatures. El chihuahua destaca com una de les races que menys tolera el fred, principalment perquè té un cos petit i poc pelatge. Aquesta situació es repeteix a llebrers, dòberman, bòxer, pinscher miniatura, caniche, salsitxa (dachshund) i yorkshire terrier. La manca de mantell dens, la seva contextura prima i l'escassetat de greix subcutani provoquen una pèrdua més gran de calor, convertint-los en els principals afectats a l'hivern.
També els gossos d'edat avançada i els cadells, independentment de la raça, pateixen més les conseqüències del fred, ja que el seu organisme regula pitjor la temperatura corporal. D'altra banda, les races braquicèfales — com el bulldog francès, pug o bòxer — poden tenir més dificultats per respirar durant dies especialment freds i humits a causa de la conformació de les vies respiratòries.
En canvi, races com el pagès, golden retriever i pastor alemany presenten major adaptació grà cies a un pelatge més dens i doble mantell, però tot i aixà requereixen protecció addicional davant de climes extrems o perÃodes prolongats a l'aire lliure.
Problemes de salut associats al fred en gossos vulnerables
L'hivern pot desencadenar malalties respiratòries, baixades de temperatura corporal (hipotèrmia), dolors articulars o agreujament de patologies cròniques en races sensibles. La humitat i el fred també generen un entorn on proliferen virus i bacteris, per la qual cosa els gossos exposats a l'exterior tenen més risc de desenvolupar refredats, tos, febre o apatia.
Animals amb problemes preexistents com artritis, artrosi o diabetis poden veure empitjorats els seus sÃmptomes als mesos freds a causa de la rigidesa articular i la dificultat per moure's. Els experts adverteixen que el letargia, els tremolors, l'encongiment corporal o la pèrdua de gana poden ser senyals que el gos està patint les conseqüències del fred.
Segons diferents estudis, els gossos que viuen o dormen a l'interior durant l'hivern presenten menys problemes d'articulació i malalties respiratòries, cosa que ressalta la importà ncia d'oferir-los refugi i calor.
Mesures per protegir els gossos vulnerables davant les baixes temperatures
Per mantenir fora de perill els gossos més sensibles a les baixes temperatures, els veterinaris recomanen diverses mesures clau:
- Oferir un refugi cà lid i sec, dins de casa, lluny de corrents d'aire, perquè descansin i es recuperin del fred de l'exterior.
- Utilitzar roba o mantes tèrmiques només si l'animal les tolera bé i sempre sota supervisió, especialment si passa temps a l'aire lliure.
- Abrigar especialment a gossos de cabells curts o contextura petita. Els abrics, mantes o fins i tot mitges per a les potes ajuden a protegir-los del contacte directe amb el terra fred.
- Evitar l'excés de banys i mai pelar massa a l'hivern, ja que el pelatge actua com a barrera natural.
- Ajustar l'alimentació i consultar amb el veterinari sobre la dieta, especialment si l'animal en redueix l'activitat o presenta riscos de salut.
- Revisar les potes després de les passejades mitjançant assecat i aplicació de pomada si cal, per prevenir esquerdes o ferides pel gel i la humitat.
- No deixar mai els gossos fora en condicions extremes. Fins i tot races acostumades a climes freds poden patir hipotèrmia o congelació si passen molt de temps a l'exterior sense supervisió.
Observar el comportament i estar atents a senyals com tremolors, decaïment o rigidesa fÃsica pot resultar clau per detectar a temps qualsevol complicació relacionada amb el fred.
Importà ncia de l'alimentació i cura higiènica a l'hivern
A més de l'abric i el refugi, l'alimentació té un paper essencial durant els mesos freds. Els especialistes aconsellen adaptar l'aportació calòrica perquè el gos mantingui la temperatura corporal, especialment si la seva activitat fÃsica disminueix. L'aigua tèbia o els vins suaus poden incentivar que l'animal es mantingui hidratat i còmode. Pel que fa a la higiene, és recomanable espaiar els banys i assegurar que el pelatge i la pell estiguin sempre ben secs després de qualsevol exposició a la pluja o la neu per evitar problemes dermatològics.
Per als gossos en situació de carrer, qualsevol iniciativa com proporcionar mantes, menjar tèbia o cartrons pot marcar una diferència important en el benestar en episodis de fred extrem.
