El tema de les mossegades de gossos i les races considerades perilloses és un assumpte que genera gran interès i debat a tot el món. A Argentina, s'ha observat un augment alarmant en els casos de mossegades canines, especialment en nens, cosa que ha portat a aprofundir en el coneixement de les races involucrades i les possibles solucions per minimitzar aquests incidents. Aquest article aborda de manera exhaustiva les races involucrades, el context legal, les mesures preventives. i la importància de la educació canina.
L'augment de les mossegades de gossos: una tendència preocupant
A partir de l'any 2009, es va començar a documentar un increment considerable en els casos de mossegades de gossos en menors a diverses regions d'Argentina. Segons el Doctor Jorge Fiorentino, de l'Hospital Gutiérrez, durant el període comprès entre el 2009 i el 2012, més de 186 nens van ser internats a causa de mossegades de gos que van requerir intervenció quirúrgica. Això fa palesa la urgència d'abordar aquest problema des de múltiples fronts.
Races involucrades en els atacs
L'Hospital Gutiérrez va documentar les races que més van participar en mossegades durant el període esmentat, classificant-les de major a menor incidència. A continuació, es presenta el llistat amb el nombre de casos identificats:
- Gossos mestissos: 72 casos
- Rottweiler: 36 casos
- Ovejero Alemany: 18 casos
- Siberià: 11 casos
- Salsitxa: 9 casos
- Dogo Argentí: 6 casos
- Pequinès: 6 casos
- Chow Chow: 6 casos
- Pitbull: 3 casos
- Schnauzer: 3 casos
- Cocker Spaniel: 3 casos
- Altres races: 13 casos
És interessant observar que els gossos petits, com els salsitxes i pequinesos, també apareixen en aquesta llista. Tot i que no tenen la capacitat d'infligir lesions fatals, poden causar ferides significatives degut a la seva força de mossegada i al seu caràcter territorial.
Gossos potencialment perillosos: criteris legals i característiques
A molts països, el terme «gossos potencialment perillosos» (PPP) engloba aquelles races que, per la seva mida, força de mossegada, musculatura i caràcter, són més propenses a causar danys greus en cas d'atac. A Espanya, per exemple, la Llei 50 / 1999 i Reial Decret 287 / 2002 estableixen vuit races principals dins aquesta categoria, a més d'incloure els mestissos que compleixin amb certes característiques físiques:
- Pit Bull Terrier
- Rottweiler
- dog argentí
- Staffordshire Terrier americà
- Staffordshire Bull Terrier
- fila Brasileiro
- tosa inu
- Akita Inu
Factors que influeixen en el comportament agressiu dels gossos
Si bé la genètica pot predisposar a certes races a comportaments més dominants o protectors, nombrosos estudis i experts en conducta animal subratllen que el Entorn i l' educació juguen un paper crucial. Els principals factors inclouen:
- socialització: Un gos que no ha estat socialitzat adequadament des de cadell pot mostrar conductes agressives cap a estranys o animals.
- entrenament: La manca d'ensinistrament o l'ús de mètodes incorrectes, com ara el càstig físic, pot generar comportaments reactius.
- Maltractament o abandó: Moltes races considerades perilloses han patit maltractament, cosa que pot derivar en comportaments agressius.
- Propietaris irresponsables: La tinença irresponsable, incloent-hi la manca de vacunes, alimentació inadequada i negligència, també influeix significativament.
Recomanacions per a la tinença responsable
Per reduir els riscos associats amb gossos potencialment perillosos, és fonamental que els propietaris compleixin les normatives legals i adoptin mesures preventives:
- Obtenir una llicència administrativa: A molts països, la tinença de races PPP exigeix una llicència que garanteixi que el propietari té la capacitat física i psicològica adequada.
- Usar morrió i corretja: És obligatori l'ús de morrió en espais públics, així com una corretja no extensible de menys de dos metres.
- Contractar una assegurança de responsabilitat civil: Una assegurança especialitzada és essencial per cobrir possibles danys a tercers.
- Ensinistrament: Invertir en un bon entrenament caní pot marcar la diferència en la conducta dun gos.
- Identificació mitjançant microxip: Això facilita la localització de l'animal en cas de pèrdua i en garanteix el seguiment sanitari adequat.
La importància de l'educació i la conscienciació
És crucial entendre que cap gos neix sent agressiu. L'educació i l'entorn són determinants en el desenvolupament del caràcter. Les iniciatives de conscienciació pública, com a cursos obligatoris per a propietaris de races PPP i campanyes educatives per a nens i famílies, poden contribuir significativament a minimitzar els incidents relacionats amb mossegades de gossos.
El paper dels veterinaris, ensinistradors i etòlegs és fonamental per promoure pràctiques de tinença responsable i garantir el benestar tant dels gossos com de les comunitats humanes en què viuen.
La percepció de perillositat de certes races de gossos està profundament influenciada per factors socials i ambientals. Amb mesures adequades, educació i una tinença responsable, és possible conviure de manera segura i harmoniosa amb aquestes meravelloses criatures. clau per canviar la narrativa al voltant dels gossos perillosos i garantir-ne el benestar.
aigües amb aquest tipus de notícies, que surtin a les estadístiques d'atacs NO vol dir que siguin «agressius» recordin que els gossos mestissos reaccionen així perquè generalment NO tenen contacte amb humans (són del carrer) un gos es fa agressiu perquè així ho eduquen o perquè es defensa.