Què és la síndrome del gos negre? Descobreix la realitat després de la baixa adopció

Encara que el terme “síndrome del gos negre” pot semblar exagerat, aquest fenomen existeix a moltes societats, causant que els gossos amb pelatge negre siguin significativament menys adoptables. Aquest terme usat en refugis i albergs d'animals, especialment per a gossos de grandària gran, respon a un fenomen particular: la baixa taxa d'adopció de gossos de pelatge negre davant dels de colors més clars, cosa que en molts casos agreuja la seva situació al punt de requerir eutanàsia quan no troben una llar definitiva.

Factors culturals que afecten l'adopció de gossos negres

Diversos estudis i observacions han explorat perquè els gossos negres tendeixen a ser menys adoptats. Una de les raons d‟aquesta “discriminació” rau en factors culturals. En algunes cultures, el color negre s'associa amb conceptes negatius com la mala sort, l' mort, I fins i tot la bruixeria. Aquest estigma no només aplica a animals, sinó també a diverses tradicions culturals, on el que és negre és considerat quelcom sinistre o perillós.

El impacte del cinema i la literatura ha estat també determinant. En pel·lícules i llibres, els gossos negres —especialment races associades amb la protecció o l'agressivitat, com el Rottweiler o el Doberman— es presenten sovint com a animals perillosos. Aquesta idea es reforça en la ment dels potencials adoptants, que, de manera inconscient, descarten aquests gossos davant d'altres de colors més clars.

A aquest prejudici cultural s'hi afegeix l'associació humana de colors clars amb qualitats positives. En contrast, els colors clars s'associen amb la puresa i la bellesa, la qual cosa augmenta les probabilitats d'adopció de gossos daurats, blancs o de colors més vistosos davant dels seus congèneres foscos.

Visibilitat i percepció visual: la “invisibilitat” dels gossos negres

Un altre factor crucial és la manca de visibilitat que experimenten els gossos negres als refugis. Aquest problema pot semblar trivial, però en realitat afecta significativament la seva adopció. En estar en gàbies fosques o mal il·luminades, els gossos negres són menys visibles que aquells amb pelatge clar, cosa que disminueix el seu atractiu i la connexió emocional inicial que els adoptants solen sentir.

A més, els trets facials dels gossos negres són més difícils de percebre en comparació amb els de pelatge clar. Les cares dels gossos de color més clar solen transmetre expressions més evidents, cosa que genera més empatia per part dels adoptants. Un estudi de la Universitat de Columbia Britànica va revelar que els gossos negres rebien puntuacions més baixes quant a amabilitat i simpatia en comparació amb gossos de colors més clars.

Aquest fet s'agreuja a les xarxes socials i pàgines web d'adopció. Els gossos negres són més difícils de fotografiar, ja que els seus trets no es destaquen tan clarament davant la càmera, cosa que redueix significativament les seves probabilitats de ser adoptats a través de plataformes d'internet. Sense una bona visibilitat, difícilment aconseguiran captar l'atenció dels qui naveguen per buscar un nou membre per a la família.

Preferències de mida i raça a l'adopció de gossos

A part del color, la mida de l'gos i la raça també tenen un paper significatiu en les probabilitats d'adopció. Si bé els gossos petits solen ser adoptats més ràpidament, els gossos grans, especialment aquells amb pelatge fosc, pateixen una doble discriminació: per la mida i pel color. Les races com Pitbulls, Rottweilers y dobermans són particularment vulnerables a aquest fenomen.

Un estudi de la Universitat de Louisville va demostrar que encara que el color negre no era l'únic factor determinant, els gossos negres grans tenien menys probabilitats de ser adoptats que els gossos més petits. Aquesta subadopció pot ser deguda a la percepció dels grans gossos negres com a animals més agressius o difícils de manejar.

A més de la mida, el tipus de raça influeix enormement. Els gossos de raça pura tenen una major probabilitat de ser adoptats ràpidament en comparació dels gossos mestissos, que sovint són desacreditats. Aquest prejudici afecta també els gossos amb pelatge fosc, que majoritàriament són mestissos i de mida mitjana o gran.

Accions per combatre la síndrome del gos negre

Si bé el fenomen de l' síndrome del gos negre és una realitat que impacta molts gossos, hi ha diverses iniciatives per mitigar aquesta situació. Una de les més efectives ha estat la promoció fotogràfica professional dels gossos negres, en què els refugis inverteixen en sessions de fotos que ressalten les seves qualitats físiques i les seves personalitats. Això augmenta les probabilitats que els possibles adoptants s'interessin per ells en poder veure'ls millor en plataformes en línia o campanyes visuals.

Organitzacions com SANE al Regne Unit han dut a terme fortes campanyes de conscienciació per animar els adoptants a triar gossos negres. Aquestes campanyes han aconseguit que augmentin les taxes d'adopció per a aquests gossos, demostrant que molts prejudicis poden ser superats amb una mica de sensibilització pública.

Adoptar un gos negre també s'ha incentivat com una opció solidària i responsable. En desmentir els mites que envolten aquests gossos i diferenciar entre allò superficial (el seu color) i les seves característiques reals (el seu caràcter i temperament), els adoptants poden formar llaços tan forts i duradors com amb qualsevol altre gos.

Els refugis també han implementat activament programes de socialització y entrenament per a gossos negres. S'ha demostrat que els gossos entrenats per interactuar amb les persones i per fer trucs simples són més adoptables. En entrenar els gossos negres i superar les dificultats visuals abans esmentades, els refugis milloren significativament les taxes d'adopció.

És important recordar que el fenomen de la síndrome del gos negre no es limita només als gossos. També afecta els gats negres, que pateixen de supersticions similars que en dificulten l'adopció. Afortunadament, campanyes conjuntes i polítiques de conscienciació similars han començat a enderrocar aquests estigmes.

Adoptar un gos negre ha de veure's no només com un acte de bondat, sinó com una oportunitat per trencar amb tendències injustes. Aquests gossos ofereixen el mateix amor, lleialtat i companyia que qualsevol altre. No hi ha cap justificació lògica per negar-se a adoptar un gos senzillament pel color del seu pelatge.