Entre els gossos de races grans destaca l'anomenat Mastí Napolità, robust i fort, antigament emprat per cuidar el bestiar i protegir les llars. Provinent del sud d'Itàlia, aquest animal no només és capaç de defensar amb determinació el seu territori, sinó que també en pot ser una mascota molt familiar i aferrada als seus si se li educa i socialitza de manera adequada.
Es creu que descendeix de l'Mastí de l'Tibet i que va arribar a la ciutat de Nàpols aproximadament en el segle IV aC Allà seria utilitzat en batalles, com a gos de treball i per protegir granges i propietats. La raça es veuria a punt de desaparèixer amb la caiguda de l'imperi romà, però finalment va poder ser salvada. Va guanyar una gran popularitat el 1946, quan va ser presentat en una exposició canina i inscrit al Registre Internacional Canino; i, més tard, a la dècada de 1970 va arribar a la resta d'Europa i als Estats Units, ampliant la seva difusió com a gos guardià i de companyia.
Origen i història del Mastí Napolità
La procedència del Mastí Napolità s'associa als antics molosos usats pels romans com a gossos de guerra i de combat. Amb l'expansió de l'Imperi, aquests gossos es van disseminar per gran part d'Europa i van donar lloc a diferents races de mastins. Al sud d'Itàlia, especialment a la regió de Campània, es va consolidar el tipus que avui coneixem com a mastí napolità, seleccionat durant segles pel seu valentia, mida i capacitat de guàrdia.
Durant molt de temps es va utilitzar per protegir ramats, horts i cases rurals, actuant com un guardià silenciós però sempre alerta. Després d'una etapa de declivi en què va estar a punt de desaparèixer, un grup de cinòfils italians es va encarregar de recuperar i fixar l'estàndard de la raça, impulsant una cria més ordenada i donant pas al seu reconeixement oficial com a gos de treball i de companyia.
Característiques físiques del Mastí Napolità
El Mastí Napolità és un gos de mida gegant, amb un cos llarg, poderós i molt musculós. La seva estructura òssia és robusta i pesada, cosa que li dóna un aspecte imponent. Destaca per la pell solta que forma plecs visibles per tot el cos, especialment al cap, el coll i el pit, i per una papada molt marcada.
El cap és gran i ample, amb plecs profunds al voltant del musell i sobre el front. Els ulls solen ser de color marró fosc o avellana, amb una expressió serena i observadora. Les orelles són petites, triangulars i caigudes als costats del cap. La cua és gruixuda a la base i s'afina cap a la punta, penjant en repòs i alçant-se quan el gos està alerta.
El pelatge és curt, dens i una mica dur al tacte. Pot presentar colors sòlids o tigrats en tons gris, blau plomís, negre, marró o vermellós, de vegades amb petites marques blanques al pit oa les puntes dels dits. Tot i el seu port pesat, el moviment del mastí napolità és fluid, amb passos lents però fermes i assegurances, recordant de vegades a la marxa d'un felí o ós pel seu balanceig característic.
Caràcter i comportament del Mastí Napolità
actualment el Mastí Napolità no és molt comú com a mascota, a causa de la seva falsa fama de gos agressiu i desobedient. En realitat, en general té un caràcter tranquil i sociable, i sol respondre bé a les ordres d'ensinistrament si es treballa amb calma i constància. És un gos molt lleial, que crea un fort enllaç amb la seva família i necessita sentir-se inclòs a la vida diària de la llar.
El seu instint natural és el de gos guardià: es mostra reservat i desconfiat amb els estranys, però no és un animal que busqui el conflicte sense motiu. Davant d'una amenaça real, pot reaccionar amb gran valentia i decisió, defensant el seu territori i els seus. Per això resulta essencial controlar-ne fort instint protector mitjançant una correcta socialització des de cadell, exposant-ho a diferents persones, entorns i altres animals.
Amb els nens de la família, ben educat pot ser un company afectuós i pacient, encara que a causa de la seva mida i força és recomanable supervisar sempre els jocs, sobretot amb els més petits. Amb altres gossos es pot mostrar dominant, en especial amb mascles de mida similar, per la qual cosa convé treballar l'obediència i les presentacions de forma gradual i controlada.
Cures del Mastí Napolità
Pel que fa a les seves cures, a causa del seu alt pes és millor que no faci activitat física en excés ni d'impacte, ja que podria patir danys a les seves articulacions. L'ideal per a ell són els passejades diàries a ritme tranquil, en què pugui ensumar i moure's sense presses. No necessita esport intens, però sí un nivell d'activitat regular per mantenir la musculatura i evitar el sobrepès.
D'altra banda, la pell requereix cures específiques, especialment entre els seus plecs. Hem de netejar-los i assecar-los sovint per evitar que la humitat i la brutícia donin lloc a irritacions, èczemes o infeccions. També és recomanable revisar amb regularitat els seus ulls i orelles, ja que les arrugues i les orelles caigudes afavoreixen l'acumulació de secrecions i poden provocar molèsties si no s'atenen a temps.
El raspallat setmanal amb un raspall adequat ajuda a eliminar els cabells morts i mantenir el pelatge sa. El bany es pot espaiar diverses setmanes, utilitzant sempre un xampú suau per a pell sensible. Les ungles s'han de retallar si no es desgasten de forma natural i és aconsellable establir una rutina de higiene dental per prevenir l'acumulació de tosca en una boca tan poderosa.
Salut del Mastí Napolità
Pel que fa a seva salut, el Mastín Napolitano no sol presentar problemes greus si procedeix de criadors responsables i es manté en un pes adequat, encara que és més propens que altres races a patir displàsia de maluc i de colze, comuns en gossos grans. Aquestes alteracions poden causar dolor i dificultats de mobilitat, per la qual cosa és important controlar el creixement a l'etapa de cadell i evitar esforços excessius.
També pot ser més sensible a la torsió gàstrica, un problema greu en què l'estómac es dilata i gira sobre si mateix. Per ajudar a prevenir-la convé dividir la ració diària en dues preses, evitar que mengi amb ansietat i no oferir menjar just abans o després d'una activitat física intensa. Altres afeccions relativament freqüents són les inflamacions oculars relacionades amb les seves parpelles i plecs, la cardiomiopatia i diversos tipus de dermatitis degudes a la pell arrugada.
Un pla de revisions veterinàries periòdiques, juntament amb una alimentació equilibrada específica per a gossos de mida gran o gegant, exercici moderat i control rigorós de la higiene, ajuda a reduir el risc d'aquestes patologies ia gaudir d'un company fort, noble i molt protector durant anys.
Qui estigui disposat a dedicar-hi temps, espai i cura trobarà al Mastín Napolitano un gos de gran cor, reservat per fora però profundament afectuós amb el seu cercle proper, capaç de combinar una presència imponent amb una sorprenent sensibilitat en el dia a dia de la llar.