El xoloitzcuintle, També conegut com Gos Azteca o Gos Pelón Mexicà, és una de les races canines més antigues i emblemàtiques de Mèxic. Originària de la regió mesoamericana, compta amb aproximadament 3000 anys d'antiguitat, encara que l'evidència arqueològica i mitològica suggereix que aquesta raça podria haver existit des de fa més de 7000 anys.
El Xoloitzcuintle va ser considerat un gos sagrat per les cultures prehispàniques. Segons la mitologia asteca, aquests gossos eren sacrificats i enterrats amb els seus amos per guiar-los en el viatge a l'inframón. A més de les seves connotacions religioses, aquesta raça ha estat valorada com un excel·lent guardià i gos de companyia.
Característiques físiques del Xoloitzcuintle
Un dels trets més distintius del Xoloitzcuintle és el seu falta de pèl. Encara que hi ha algunes varietats d'aquesta raça amb un lleuger pelatge curt, la majoria dels exemplars no tenen cabells, cosa que els dóna una aparença única. La seva pell és suau i generalment ve en tons foscos com negre, gris, bronze, fetge, encara que també pot ser vermellosa o daurada.
Al llarg del seu cos, el Xolo pot presentar petits flocs de pèl al cap, la cua i les potes. La cap és allargada i fina, amb un musell recte i ben proporcionat. Els seus ulls ametllats i de colors foscos (que varien des de l'ambre fins al negre) li donen una expressió pensativa i alerta. D'altra banda, els seus orelles grans i alçades són una característica cridanera que el distingeix d'altres races.
Hi ha tres mides definides d'aquesta raça:
- Joguet, amb una alçada d'entre 25-35 cm i un pes de 4-9 kg.
- mitjà, amb una alçada entre 36-45 cm i un pes de 10-17 kg.
- Estàndard, amb una alçada de 46-60 cm i un pes entre 18-25 kg.
Caràcter del Xoloitzcuintle
El caràcter del Xoloitzcuintle és molt equilibrat. És un gos intel·ligent, lleial y protector. Encara que sol mostrar-se reservat amb els estranys, és increïblement afectuós i juganer amb la seva família, cosa que el converteix en un excel·lent gos de companyia.
Aquesta raça té una inclinació natural cap a la vigilància i guardià. El seu instint protector el fa molt fiable com a gos de família, especialment a les llars amb nens. En tenir un comportament silenciós, només bordarà quan veritablement ho consideri necessari.
Tot i el seu nivell d'energia moderat, el Xoloitzcuintle gaudeix de moments d'activitat física, com ara caminades i jocs. Tot i això, també aprecia els moments de tranquil·litat, mostrant una gran capacitat d'adaptació a diferents estils de vida.
Cures del Xoloitzcuintle
Encara que no requereix raspallat freqüent a causa de l'absència de pèl, la pell del Xoloitzcuintle és sensible i requereix cures especials. Aquest gos és propens a cremades solars degut a l'exposició directa al sol, per la qual cosa es recomana protegir la pell amb protector solar o roba adequada per a gossos.
A més, la pell pot desenvolupar sequedat, per la qual cosa es recomana aplicar cremes hidratants o olis per evitar irritacions o esquerdes. També és fonamental mantenir-lo protegit del fred durant l'hivern, utilitzant peces d'abric.
Pel que fa a la salut, el Xoloitzcuintle és generalment una raça sana, però a causa del seu origen genètic, pot presentar problemes dentals, especialment la varietat sense pèl, que sol tenir menys dents. És essencial vigilar la seva dentadura i oferir-li joguines masticables o raspallats regulars per evitar l'acumulació de tosca.
Finalment, aquesta raça requereix un bany regular, encara que no s'ha d'abusar de l'ús de xampús per evitar danys a la pell. L'ideal és banyar-lo una vegada al mes o cada cop que la pell ho requereixi.
Alimentació del Xoloitzcuintle
La dieta del Xoloitzcuintle és similar a la d'altres gossos de petita a mitjana grandària. És important proporcionar una alimentació basada en ingredients d'alta qualitat, preferiblement rica en proteïnes d'origen animal. El menjar fresc, dietes basades en carn crua (com la dieta BARF), o aliments secs d'alta qualitat són recomanats.
És important controlar les quantitats d'aliment que rep, ja que, tot i que tendeixen a ser actius, el Xoloitzcuintle pot guanyar pes si no se'l controla adequadament la ingesta de calories i l'exercici.
Exercici i activitat
Donat el seu nivell d'energia moderat, el Xoloitzcuintle necessita realitzar activitats diàries per mantenir-se tant físicament com mentalment. Passejades llargues, jocs a l'aire lliure i activitats que impliquin interacció amb el seu amo seran suficients per mantenir aquest gos feliç i saludable.
A més, la seva intel·ligència natural fa que gaudeixi molt de jocs d'agilitat o esports canins. Participar en activitats com el agilitat no només satisfarà les necessitats físiques, sinó que també l'estimularà mentalment.
Història i origen del Xoloitzcuintle
El Xoloitzcuintle no només destaca per la seva aparença, sinó també per la seva història. Aquesta raça té els seus orígens a Mèxic i és considerada una raça mil·lenària, utilitzada per les civilitzacions precolombines com els asteques, tolteques i maies. Com que era un gos sense pèl, estava relacionat amb deïtats i creences espirituals. La mitologia explica que va ser creat pel déu Xólotl a partir d'una estella de l'Os de la Vida i va ser un regal per a l'ésser humà per tal d'acompanyar-lo en el seu pas a l'inframón.
Els antics mexicans li atorgaven propietats curatives, es creia que el Xoloitzcuintle podia alleujar dolors musculars i malalties articulars en dormir al costat dels malalts a causa de la calor que emanava del cos.
Amb l'arribada dels colonitzadors europeus, la raça va estar a punt de desaparèixer, però al segle XX es van fer esforços per preservar el seu llinatge, i va aconseguir establir-se com un símbol del patrimoni cultural mexicà. Gràcies al treball de la Federació Canòfila Mexicana i el seu reconeixement en exposicions canines internacionals, el Xoloitzcuintle és avui reconegut mundialment.
A banda del seu valor històric, aquests gossos tenen un lloc especial dins de la cultura popular mexicana i han estat retratats en obres d'artistes com Diego Rivera i Frida Kahlo, que els van convertir en un símbol de nacionalisme mexicà.
Avui dia, el Xoloitzcuintle segueix sent una raça respectada i apreciada tant a Mèxic com a l'estranger, i les històries al voltant del seu paper com a protector espiritual segueixen sent part de les tradicionals celebracions mexicanes, com el Dia de Morts.
El Xoloitzcuintle és, indiscutiblement, un dels tresors vivents de Mèxic, no només per la seva aparença única, sinó també per la seva importància històrica, cultural i espiritual.
Molt interessant aquesta raça, encara que el nom és difícil d'aprendre!