La tuberculosi és una malaltia infecciosa que afecta tant a humans com a múltiples espècies animals, entre les quals es troben els gossos i gats, els nostres fidels companys. Aquest problema de salut pública i animal ha adquirit més rellevància en els darrers anys a causa del seu caràcter zoonòtic i la diversitat de manifestacions clíniques que presenta als animals de companyia. En aquest article analitzarem de forma detallada les causes, els símptomes, els efectes, el diagnòstic i les mesures preventives per a aquesta malaltia en els gossos, proporcionant informació completa i actualitzada per a propietaris i professionals de l'àmbit veterinari.
Què és la Tuberculosi a Gossos i Quines són les Causes?
La tuberculosi és una malaltia infecciosa de curs crònic causada per bacteris del gènere Micobacteris. Les espècies més comunament responsables d'aquesta infecció són Mycobacterium tuberculosi, Mycobacterium bovis i ocasionalment Mycobacterium avium. Als gossos, les infeccions solen ser adquirides per contacte amb humans infectats, cosa que classifica aquesta zoonosi com una malaltia de transmissió inversa, on el principal vector és l'humà cap a l'animal.
Una altra font significativa d'infecció és l'exposició al bestiar infectat, especialment en animals que viuen a prop d'explotacions ramaderes o consumeixen productes crus com a llet o vísceres provinents d'animals malalts. , la cutània. Encara que els gats són menys susceptibles a M. tuberculosi, poden infectar-se fàcilment amb M. bovis, mentre que els gossos són més propensos al bacteri humà.
Símptomes i Manifestacions Clíniques de la Tuberculosi a Gossos
La tuberculosi en gossos pot ser una malaltia asimptomàtica o presentar símptomes inespecífics que en dificulten el diagnòstic. En casos manifestos, els signes clínics depenen en gran mesura dels òrgans afectats i de la via dentrada del bacteri.
- Via respiratòria: Tos persistent, dispnea, fatiga, febre amb becs vespertins, pèrdua de pes i afonia a causa de lesions a la laringe.
- Via digestiva: Diarrea crònica, vòmits i una possible pèrdua de gana.
- Manifestacions cutànies: Úlceres nodulars que no cicatritzen, especialment si estan connectades a ganglis limfàtics superficials.
- Afectacions generals: Limfadenopaties, ascitis, artropaties i en casos severs, disseminació mil·liar amb afectació multiorgànica.
L'aparició d'aquests símptomes ha de posar en alerta tant els propietaris com els veterinaris, especialment si el gos ha estat en contacte amb persones, animals o entorns potencialment infectats.
Diagnòstic Complex però Essencial
El diagnòstic de la tuberculosi en gossos pot ser tot un desafiament a causa de la inespecificitat dels símptomes i la baixa sensibilitat d'algunes proves tradicionals.
- Proves d'imatge: Radiografies toràciques i abdominals per identificar lesions compatibles, com infiltrats pulmonars o limfadenopaties.
- Bacteriologia i cultius: Identificació definitiva mitjançant cultiu de mostres obtingudes de rentats bronquials, biòpsies o secrecions, encara que aquest mètode pot ser lent i no sempre disponible.
- Proves moleculars: La PCR (Reacció a Cadena de la Polimerasa) ha demostrat ser una eina ràpida i efectiva per detectar ADN de micobacteris en mostres clíniques.
- Histopatologia: Estudi de teixits mitjançant coloració de Ziehl-Neelsen per identificar la presència de bacteris àcid-alcohol resistents.
És important ressaltar que les proves de tuberculina, freqüentment usades en bestiar, no són fiables en gossos a causa de la seva alta taxa de falsos negatius.
El Debat sobre el Tractament i les seues Implicacions
El tractament de la tuberculosi en gossos continua sent un tema controvertit a la medicina veterinària. Com que aquesta malaltia és zoonòtica i representa un risc per a la salut pública, molts protocols desaconsellen el tractament convencional i advoquen per l'eutanàsia en casos confirmats. Tot i això, en situacions específiques s'han utilitzat règims antimicrobians combinats amb èxit relatiu.
Els tractaments solen incloure un règim triple de medicaments com rifampicina, isoniazida i etambutol, sota estricta supervisió veterinària. Tot i això, el seu ús està limitat per consideracions ètiques i legals, així com pel risc de generar resistència bacteriana. En darrera instància, la decisió ha de ser presa cas per cas, considerant la salut de l'animal, el risc per a humans i la legislació local.
Mesures Preventives i Estratègies de Control
La prevenció és la ferramenta més eficaç contra la tuberculosi en gossos. A continuació, es detallen mesures clau per evitar la propagació d'aquesta malaltia:
- Evitar l'exposició: Mantenir els gossos allunyats de persones infectades, bestiar o animals silvestres sospitosos d'estar malalts.
- Higiene alimentària: Oferir únicament aliments cuinats o balancejats comercials per evitar infeccions per M. bovis a través de llet o vísceres crues.
- Control sanitari: Realitzar controls veterinaris regulars, especialment en zones rurals amb alta prevalença de tuberculosi bovina.
- Educació i sensibilització: Informar els propietaris sobre els riscos de la tuberculosi i com prevenir-la.
Implementar aquestes estratègies no només protegirà les mascotes, sinó també els humans, ja que la tuberculosi és una malaltia compartida que afecta tot l'ecosistema.
La tuberculosi en gossos, tot i que és poc freqüent, és una realitat que mereix atenció tant per part dels amos com dels professionals veterinaris. Entendre'n les causes, reconèixer els símptomes i aplicar mesures preventives efectives són passos fonamentals per controlar aquesta malaltia. Amb una combinació d'avenços mèdics, educació i compromís, podem millorar la qualitat de vida de les nostres mascotes i reduir l'impacte d'aquesta zoonosi a les nostres comunitats.